Segones Jornades sobre WEBQUEST

El proper dia 29 de març de 2008, a Barcelona ( Centre de Reunions i Convencions UAB Casa Convalescència: xamfrà situat entre els carrers de Sant Quintí i de Sant Antoni M. Claret), es durà a terme les Segones Jornades sobre WebQuest, organitzades per LA COMUNITAT CATALANA DE WEBQUEST i l’INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ DE LA UAB.

En elles es prioritzaran les experiències realitzades a l’aula utilitzant les WebQuest, així com l’anàlisi d’aquesta metodologia de treball segons les característiques de diferents àrees, i de les necessitats dels alumnes.

També es tractaran altres estratègies semblants i eines diferents de la web 2.0 que poden ajudar a millorar alguns aspectes de les WebQuest. Podeu consultar el programa.

Per a la preinscripció cal contactar per e-mail amb el Sebastià Capella.

La resta d'informació la podeu trobar al bloc de les jornades.

Ja podeu començar a fer la vostra preinscripció enviant un e.mail al Sebastià Capella

Educació per la sostenibilitat

Aquest cap de setmana hem pogut assistir al 1r Simpòsium d'educació per la sostenibilitat celebrat al planetari de Castelló de la Plana.
Si volem destacar alguna de les actuacions ens resultaria difícil, però totes i tos coincidirem en la conferència de cloenda d'Empar Vilches i Daniel Gil, tots dos professors de Física i Químic de la Universitat de València.
Sota el títol: "Dècada de l'educació per la sostenibilitat: necessitat d'un nou impuls" i amb grans qualitats comunicatives, sapigueren arribar a l'auditori i transmetre les sues inquietuds sobre el tema. Ens parlaren de la "dècada" instituïda per Nacions Unides l'any 2.005 sobre l'Educació per un Futur sostenible, fent una crida a les persones educadores, perquè contribuïm a la formació d'una ciutdania conscient de la gravetat dels problemes que caracteritzen la situació actual d'emergència planetària i preparada per fer-ne front adoptant les mesures adients.
Podem visitar la seua pàgina web, carregada de materials per a les nostres classes, però sobre tot per a autoinvitar-nos a la reflexió.
També destaquem un conte preciós que us adjuntem.

Des d'ací felicitacions a l'organització del simpòsium.

AVÍS IMPORTANT

Greus problemes en el portal de la COMUNTAT CATALANA DE WEBQUEST els ha obligat a emigrar provisionalment a aquest altre lloc, facilitat pel Departament d’Educació de la Generalitat Catalana.
Així mateix els webquest corresponents a la 3ra. escola d'estiu i dels quals férem ressò en aquest bloc, els podeu trobar en aquesta adreça.

OpenCourseWare (OCW) en funcionament

Ja comença a funcionar una enriquidora iniciativa on docents (sobretot el món universitari, en obert, mostren els seus projectes docents i, fins i tot, els materials que utilitzen en ells.

Els OCW són institucionals doncs són propostes, per exemple d'una universitat, a la seua comunitata educativa, oferint-los suport tecnològic i legal.

Aquest projecte s'inicià del Masachusetts Institute of Technology (MIT)i, a hores d'ara, ja són cents d'universitats les que tenen projectes OCW, amb les seues publicacions lliures.

D'aquesta manera podem disposar de materials per a les nostres situacions educatives.

L'UJI ja s'ha incorporat a l'OpenCourseWare, la qual podem visitar des d'ací.

"Ho vaig passar fatal en l'escola"

Un article a "EL PAIS" de Lola Galán, sobre Fátima Elidrisi, protagonista de la polèmica pel vel islàmicens, al recordar-nos la seua experiència pot servir a les nostres aules de debat i reflexió:

Shaima, la xiqueta musulmana de vuit anys rebutjada inicialment en una escola de Girona per dur vel, i admesa després per ordre de la Generalitat, no és la primera que protagonitza una polèmica a Espanya per l'ús d'aqueixa peça. Fa cinc anys, Fátima Elidrisi, altra xiqueta marroquina, va suscitar una controvèrsia encara més forta, al negar-se a acudir a l'escola sense el mocador. El pols entre Fátima i el centre concertat de la Comunitat de Madrid que li va ser assignat es va saldar amb la seua escolarització en un institut públic, que la va acceptar no sense reticències. Fátima recorda avui amb poca simpatia els seus anys en el centre i defensa el dret a vestir el hiyab. Directors de diversos col·legis discrepen.
Han passat dos anys des que Fátima Elidrisi va deixar el Juan d'Herrera, un institut públic de San Lorenzo del Escorial (a uns 50 quilòmetres al nord-oest de Madrid). "Em va ser fatal allí. Per la classe de gimnàstica. Alguns professors em deien que no podia dur vel. Tenia molts problemes, gairebé com al principi. Cridaven a la directora, però ella no deia res", declara per telèfon, en un espanyol insegur, des del racó d'Andalusia on viu amb la seua família des de l'any passat. Encara que pocs recorden el seu nom, l'escolarització de Fátima, al febrer de 2002, als cinc mesos de la seua arribada a Espanya, va estar precedida per la major polèmica sobre l'ús del hiyab -el vel que usen les musulmanes a partir de la pubertat-, que s'havia escoltat fins a llavors en aquest país.
Quan Fátima, que no havia complit els 14 anys, va ser enviada a l'escola tot just va poder balbucejar una mica d'espanyol. Li va tocar un centre concertat, l'"Inmaculada Concepción". Les monges concepcionistes que ho gestionen es van negar a acceptar-la, tocada amb la seua hiyab. El seu pare, Alí Elidrisi, va rebutjar també el centre catòlic. La polèmica estava servida.
Al final, les autoritats van optar per escolaritzar-la en l'institut públic Juan d'Herrera, malgrat que la llavors directora, Delia Duró, era contrària al vel.
El primer dia de classe de Fátima es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic. La xiqueta va entrar en l'aula amb el mocador nugat al coll, un abillament que va mantenir en l'escola fins a 2005, quan va deixar els estudis. Apagats els focus que van il·luminar breument la seua vida, Fátima va passar un any treballant en una tenda de San Lorenzo del Escorial, de la qual no vol donar més dades. "Duia el meu mocador i no passava gens", recorda ara, ja amb 19 anys complits, i obstinada en traure's el títol de graduat escolar i el permís de conduir. De la polèmica de la xiqueta de Girona no sap absolutament res, però s'estranya de l'edat de Shaima. "Als vuit anys no es duu el vel. És molt menuda, fins i tot als 14 s'és menuda". Encara que, reflexiona: "Què més dóna! No entenc per què la gent està pendent d'aquestes coses. Cadascun hauria de pensar en el seu".
La mare Belén, actual directora de l'Inmaculada Concepción, eludeix referir-se a aquella polèmica. "Jo estava llavors en altra autonomia". Però defensa la decisió de no admetre a Fátima. "Quan els xiquets s'escolaritzen en el centre accepten respectar les seues normes, i l'uniforme és una d'elles. Nosaltres tenim també alumnes immigrants. No sabria dir-li quants, uns deu, crec, i estem molt contentes amb ells. Enriqueixen la nostra visió del món, que és plural".
En el Juan d'Herrera, on va estudiar Fátima, encara la recorden. El seu cas va servir de pauta al reglament intern que aplica avui el seu nou director, Ramón Vázquez. "Permetem a les xiques musulmanes que vinguen amb el mocador, però no vam deixar que els alumnes duguen gorres. Jo no tracte amb cultures, sinó amb persones. I les xiques musulmanes no són lliures per a llevar-se el mocador". En l'institut, un de cada quatre alumnes és immigrant, encara que els musulmans són tot just una trentena, d'ells 12 xiques, "de les quals només tres o quatre duen mocador", diu Vázquez. No li cap dubte que el seu és un centre "liberal". Però, aquest director aplaudiria l'arribada d'una norma superior a la qual atenir-se en cas de conflicte. Mentre arriba, el mostrari de solucions casolanes que cada centre dóna al problema dels abillaments és variat i imaginatiu.
Caben moltes matisacions entre les dues posicions extremes: liberalisme total, a l'estil del Regne Unit, i prohibicionisme total, tan estricte com el que s'aplica a França, on tots els símbols religiosos estan proscrits en l'escola.
Un exemple de màxim liberalisme és el col·legi concertat de "las Mercedarias", en el centre de Madrid. Els alumnes duen uniforme, però un uniforme lax, pel que es veu a l'eixida del centre: xavals amb xandall que s'atenen només parcialment als colors obligatoris -pantalons blaus marí i camisa blanca-, amb penjolls i piercing; xiques amb minifaldilles vaqueres. Cap amb hiyab. "Serà perquè elles no volen posar-se'l, perquè nosaltres ho acceptem", diu Olga, que ha estat alumna i professora del centre i ara controla la porteria. L'anomenen germana o mare, els xics? "Ei!, això va passar a la història, ara ens tutegen". Olga -pèl blanc i ulls clars- diu que els alumnes vénen quasi tots de la zona, un sector degradat del centre de la ciutat. "Tenim infinitat de fills de prostitutes. Elles són bellíssimes persones". El de l'uniforme respon a una petició dels pares. Les mercedarias no ho imposarien. "Als musulmans els preparem menjar especial. Mai hem tingut problemes".
I aquest és un aspecte clau. Perquè els reglaments interns dels centres es basen, moltes vegades, en la pròpia experiència. En l'institut Benlliure, de València, amb més de mil alumnes entre els 12 i els 20 anys, (30% d'immigrants), es va viure fa anys una situació complicada que va obligar a prendre mesures. Ho recorda el cap d'estudis, Josep Cuenca. "Vam tenir una alumna musulmana en un dels cicles superiors, el de Turisme, que usava el vel. I era un problema. Perquè l'enviàvem a fer pràctiques en l'aeroport, o en la recepció d'un hotel, i les empreses ens la retornaven, pel vel". El professor a càrrec del curs va informar del cas i el claustre va decidir que calia prohibir als alumnes cobrir-se el cap. "Ací no s'accepten ni hiyab, ni gorra, ni caputxes. És una qüestió d'estètica", diu Cuenca. Les alumnes musulmanes duen el vel només fins a la porta.
En l'institut Les Américas, de Parla (a uns 20 quilòmetres al sud-est de Madrid), han optat per una solució intermèdia. "Les xiquetes musulmanes poden vindre amb mocador, però no acceptem peces que tapen la cara. Per això no vam admetre que entren en classe amb gorres o amb ulleres de sol", explica Ángel Humanes, director del centre des de fa set anys. Humanes, al capdavant d'un col·lectiu de 700 alumnes (uns 120 immigrants), creu que la fórmula màgica per a evitar problemes és aplicar el sentit comú. "La intransigència és fatal. Però tan dolent és passar-se com quedar-se curt. El de fora ha d'acceptar els costums d'ací".
Encara que la situació dista de ser homogènia. "En Andalusia estem molt bé. Ací no hi ha problemes amb aquestes coses del vel", assegura Fátima Elidrisi. I tampoc a Ceuta, amb majoria de musulmans. Juan Luis Aróstegui, que dirigeix l'institut "Puertas del Campo" des de fa 22 anys, duu dècades veient a les alumnes entrar a classe amb el seu mocador. "Ací la naturalitat és absoluta. Ni destaca, ni crida l'atenció. Encara que tampoc són moltes les xiquetes que ho duen". Aróstegui ha detectat un augment de l'ús del hiyab en els últims anys. Però mai ho prohibiria.
Clar que això està bé quan tot va com la seda. Però, i quan sorgeixen els problemes? Ramón Vázquez, de l'institut "Juan de Herrera", té clar que hauria d'haver una norma de l'Administració a la qual atenir-se. "Si no, ens deixen als directors als peus dels cavalls".

Conclusions de l'escola d'estiu 2007 de WebQuestCAT

L'Escola d'Estiu 2.007 a Catalunya ha tingut un apartat dedicat al recurs didàctic del que ja amb anterioritat ens havíem fet eco en aquest bloc: les WebQuest; un recurs dissenyat pel professor de la Universitat de San Diego als EEUU, Bernie Dodge, ara fa uns 12 anys, i que s'ha anat convertint en un model pedagògic d'ús molt expandit arreu del món.



En aquesta Escola d'Estiu s'han creat molts i alguns d'ells gaudeixen d'originalitat i genialitat, per tenir una mostra podem anar a la pàgina on s'han penjat, i que segons ens indica Carme Barba s'afegiran a la base de WebQuestCat. En ells podem des de fer d'espies del règim franquista d'alguns dels cantautors més coneguts de Catalunya o ficar-se en la pell del Cristòbal Colom per convèncer la Cort dels Reis Catòlics i obtenir recursos econòmics per emprendre el seu viatge. D'entre els de la nostra àrea podem localitzar alguns sobre els aliments, el món dels animals vertebrats o aquest altre semblant, els taurons, la dieta, la pell, i altres; el millor és entrar i donar una ullada.
Una altra novetat important d'aquesta mateixa escola ha estat la traducció del curs D-109 al castellà per Ramón Domenech i que podeu trobar ací.

Finalment Carme ens invita a visitar les WebQuest creades en el seminari del Berritxegune d'Eibar amb el que han col·laborat al llarg del curs 2.006-2.007, dels que podem destacar per a la nostra àrea: NEKATZEN GAITUZTEN BIRUSAK de Biologia de 2n de Batxillerat, d'Arantza Gardoki.

Ja podem descarregar el Google Sky

Un element enriquidor per a poder estudiar l'univers a les nostres aules pot ser "Google Sky", un programa que acompanya al conegut Google Earth en la seua versió 4.2. i amb el qual, a banda de poder localitzar el nostre centre, com feiem fins ara podem observar les constel·lacions que s'observen en la localització del moment.
Només anant a "Eines" del panel central i piquem sobre "canviar a Cel" o "canviar a Terra", segons allò que volem fer.
També podem observar l'expositor del Hubber o el catàleg Messier. Realment les seues opcions són gairebé il·limitades.
Pel que fa al seu funcionament general és igual que el Google Earth.

Ciències

"Ciències" és una revista electrònica editada per CRECIN-UAB, el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, en coordinació amb Science in school, on trobarem articles molt didàctics sobre el procés ensenyament-aprenentatge de les ciències.


Els articles són remesos per professionals de l'ensenyament. Així en el seu darrer número, per exemple, podem llegir articles com ara:

• Què passa amb els aliments després de la seva digestió?
  Muntsa Bigas i Mariona Domènech

o uns altres com:

• Ensenyar a aprendre: un aspecte fonamental de la nostra professió

  Anna Sardà

• Com ensenyar i aprendre ciència mitjançant el treball pràctic
  Anna Plarromaní

per destacar alguns.
També ens troben amb presentacions de Power Point no menys atractives com ara:

• La digestió
  

Viatge virtual al microcosmos

Su voleu realitzar un apassionant viatge virtual al microcosmos no teniu més que visitar "nanoreisen".
De gran utilitat per a les nostres aules podreu visitar des de l'interior del cos humà, al món dels bits o de l'energia, amb una sèrie de viatges.
Després de agafar la maleta es tria una ruta i podem anar amb un mosquit, o un ordinador ... des de la pell humana a l'interior de diminuts mons.

Les WebQuest a l'aula

Les WebQuest com a activitat didàctica per a les nostres aules, està proliferant de manera considerable.

Definir-la és una tasca àrdua, tant és així que n’hi ha, actualment un foro obert per trobar una definició escaient per a la WIKIPEDIA . N’hi ha, però, articles que poden donar alguna llum al respecte.

En principi cal dir que es tracta d’una estratègia d'investigació, basada en pressupostos constructivistes d'ensenyament-aprenentatge i d’investigació, guiada amb recursos principalment d'Internet (o no), que utilitza el treball cooperatiu, la responsabilitat individual i l'autonomia discent.

L’alumnat es divideix en grups, a cadascun dels quals se li assigna un rol diferent amb una tasca determinada, prèviament planificada pel professoral, que culminarà en un producte amb característiques ben definides. D’aquesta manera la informació es transforma en coneixements, després de recopilada, elaborar hipòtesi, valorar i enjudiciar idees i conceptes, produir textos, dibuixos, presentacions multimèdia, objectes físics, manejar aparells diversos, entrevistar als seus veïns, etc. per a culminar l’acció amb una avaluació autèntica.

Una estructura bàsica de les WebQuest seria:

• Índex o pàgina principal..
• Introducció.
• Tasca.
• Procés, que inclou Recursos i Suports .
• Avaluació.
• Conclusions/Prolongació.
• Crèdits i Referències.
• Guia Didàctica.

Podeu trobar gran quantitat de WebQuest de molts temes diferents , fins i tot ajudes per a generar les plantilles , fins i tot us destacaria el bloc Carme Barba Corominas, una gran experta en el tema.

Finalment us remet a un en el qual vaig participar jo mateix; també trobareu interessants els d’Amnistia Internacional sobre drets humans o els del bloc d’Elisabet Higueras creats pel seu alumnat de l'assignatura Interculturalitat i Educació de l'ensenyament de psicopedagogia de la UOC

Llàgrimes de Sant Llorenç per a la nit de diumenge

Aquest diumenge, dia 12 d’agost, entre les 9:00 h i les 10:00 h pm, podrem contemplar la pluja de meteors “Perseides”, també anomenada "Llàgrimes de sant Llorenç" per la proximitat de la festa del sant al màxim de la pluja.

La pluja està provocada per les restes (pols de l'estel i granets de sorra) que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa quan passa prop de l'òrbita de la Terra cada 112 anys. El seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel) és a la constel·lació de Perseu, (d’ací el nom de Persiades) a tocar de la de Cassiopea i la seua cua intersecta l’òrbita terrestre, passant per ella cada més d’agost. Aquests restes xoquen contra l'atmosfera terrestre a 212.000 km/h que al desintegrar-se produeix una deixalla lluminosa

Al llarg de nit, Perseu va ascendint, incrementant-se la quantitat de meteors en gran mesura, de manera que a partir e les 2:00 am de la matinada, cada hora, dotzenes de Perseides poden aparèixer creuant el cel. Quant més lluny de les llums de la ciutat ens trobem més en veurem; encara així no serà aquest un dels millors anys per a l'observació, doncs els pics es donaran a plena llum del dia, encara que podrem gaudir, a més a més, de la visió de Mart, prop del qual passaran moltes de les persiades.

La lluita per la supervivència

Un vídeo gravat al Parc Nacional de Kruger, a la sabana africana, aconsegueix vora 10 milions de visitants.
Es mostra la lluita per la supervivència, d'una manera crua, amb l'atac d'un grup de lleons, perfectament mimetitzats en l'ambient, a un ramat de búfals, apressant a una cria que lluita per salvar-se; per a augmentar la tragèdia de la cria, s'uneix al festí un cocodril, establint-se una batalla cruenta per aconseguir la pressa.

Si en un principi la reacció instintiva del ramat ha estar la fugida, és meravellós observar com retornen, tots units, per a rescatar la cria; de manera tímida, en un principi, només un dels membres s'atrevirà a llançar-se contra un lleó; a poc a poc, la resta s'envalentona i fnalment logren allò menys esperat, la cria se salvarà.

El National Geographic i Harry Potter

El National Geographic d'agost publica un interessant article per als seguidor (i per als que no ho són) i seguidores de Harry Potter.
A l'article: El jardí de Harry Potter, troben una selecció de les plantes que apareixen en els diferents llibres d'en Harry Potter.
Plantes reals com la vida mateixa, tot i fent una descripció, des del punt de vista medicinal (màgic) d'aquestes.
Us invitem a fer un passeig per aquesta selecció de plantes medicinals. És un bon recurs per a utilitzar-lo com l'aplicació de les plantes i el seu estudi a les nostres classes.
Bon estiu!

Més videos de You Tube

Més vídeos interessants sobre desenvolupament Vegetal:

Canal de You Tube de CCNN

Hem localitzat en You Tube una canal exclusiu sobre desenvolupaments animals i vegetals:

DESENVOLUPAMENT ANIMAL


DESENVOLUPAMENT VEGETAL

Una web, una revista, recursos ...: EUREKA!

He trobat una revista: EUREKA que, alhora, és una pàgina web, on podem localitzar experiències molts senzilles i atractives, articles i altres recursos molt significatius per al nostre alumnat.
Si això fos poc, la revista es distribueix de manera gratuïta als centres d'ensenyament o be ens podem descarregar, en pdf, aquells articles que siguen del nostre interès per a l'assignatura.
Tota la redacció de la revista és molt jove (Universitat de Barcelona), la qual cosa dóna una visió molt particular de cara a l'ensenyament-aprenentatge.
Finalment té un altre al·licient, i és la possible participació directa del nostre alumnat en ella amb articles de divulgació.

Eixida al Barranc dels Horts i Benassal

Aquesta setmana passda (dia 5 de juny) hem visitat el “Barranc dels Horts” a la comarca de l’Alt Maestrat.

Després d’explicar-nos la tasca de repoblació que estan fent en la zona, amb carrasques, roures i aurons anàrem a veure la vegetació i la geomorfologia del Barranc.

Barranc dels horts

L’alumnat pogué diferenciar entre la carrasca de fulles endurides de color verd fosc per l’anvers i amb pilositat grisa pel revers, de forma arrodonida i un poc allargada, tenint el marge dentat i en aglà el fruit, del roure, de fulles semicaduques, poc endurides, sense pèls, de color verd clar per les dues cares i amb el marge dentat o lubulat i el fruit en aglà.

Així mateix es diferenciar la zona de margas, roques sedimentàries formades per pedres menudes i altres sediments.

Pel camí trobarem un dipòsit d’aigua, construït, expressament, per a combatre els incendis forestals i al seu costar una xicoteta repoblació d’aurons, roures i carrasques amb argelagues, espígol, romaní ...

Pel camí anàvem observant les moles de roques calcàries molt erosionades i el rocam dipositat a la part baixa.

Deixarem el camí i ens endinsarem pel barranc de roca calcària i molt esvarosa que produí alguna xicoteta caiguda sense massa importància.

A poc a poc ens introduirem al bosc amb una forta pendent fins arribar a la font on s’agraïa la frescor de l’aigua. D’ací anàrem al “Roure Gran”, un roure valencià de més de 500 anys i que té la base recoberta per a protegir les arrels.

Finalment retornarem al punt de partida, doncs havien de prosseguir amb la segona etapa: “La cova Remigia”

Benassal

Així doncs, ens dirigirem a la masia Montalbana, des d'on aniriem al Barranc de la Gasulla per visitar la cova Remígia. S’apropava una forta tempesta, per la qual cosa dinarem a la Masia, per veure com anava l’oratge, però els nostres pitjors pressentiments es complirem i començà a caure una forta pluja, amb la qual cosa haguérem de conformar-nos en veure alguna pintura en les postals i el museu del bar.

Suspesa la segona etapa mamprenguérem la tercera que era la visita a Benassal.

El mal temps no ens va deixar d’acompanyar i entre aigua i agua encara pujarem a la Font d’En Segures i el seu balneari, ara de reformes.

Després Visitarem la part històrica de Benassal. Andreu professor del centre i nascut allí ens va il·lustrar amb guiada històrica perfectament documentada.

Començarem per l'arc de la Mola, d’estil mudèjar i que forma part de l’antiga murà. La Mola, és un edifici del segle XIII i residència del primer poblador: Berenguer de Calatarrà, i que, actualment conserva el Museu Arqueològic de l'Alt Maestrat. Tot just la casa de l’Institut d’Estudis Catalans amb el llegat de Carles Salvador, la casa del qual també fou objecte de la visita.

Vérem la part barroca en la casa de Sànchez Cotanda.També visitarem una de les torres del Segle XV i poca cosa més poguérem fer a causa de la forta pluja.

Principis educatius a Finlàndia

Recentment, Comsumer-Eroski ha publicat un dossier sobre l'educació a Finlàndia: Per què els finlandesos eduquen millor?. En ell es descriuen els principis educatius i la formació docent.
Pel que fa al primer, els principis podem destacar els següents:

- Les oportunitats d'aprenentatge són pràcticament les mateixes en tot el país, existeix gran homogeneïtat entre els centres educatius. En l'Informe PISA 2003 la variació del rendiment en Lectura per la diferència entre centres és d'un 36%, a Finlàndia només un 5%.

- Gratuïtat absoluta en l'educació obligatòria, açò inclou els llibres de text, material, fins i tot un menjar calent al dia. Tan sols un 5% de la població assisteix a escoles privades.

- Cap separació per nivells en cap esglaó educatiu, la diferència entre els joves amb un major i menor rendiment és relativament menut. Un alumne amb dificultats té l'oportunitat d'estudiar una o dues vegades per setmana amb un grup menut o fins i tot per separat amb un professor individual, els professors s'asseguren que cap alumne es quede arrere.

- Important pes dels governs locals i els col·legis en la gestió educativa. Els municipis són els majors responsables de les escoles primàries i secundàries a Finlàndia. L'Estat marca un 75% d'ensenyaments comuns i la resta ho organitza el col·legi amb la participació activa de professors, estudiants i famílies.

- Professors amb gran autonomia però també amb gran responsabilitat i en permanent formació. Poden escollir els seus llibres de text o prescindir d'ells, ensenyar dins o fora de les aules, reunir als xiquets en grups grans o menuts.

Pel que fa a la formació del professorat a Finlàndia es pot assegurar que la professió docent és una de les més prestigioses en el país i gaudeix d'una gran consideració per part de la ciutadania, per això és una de les carreres més sol·licitades pels estudiants, camí que no és gens fàcil si es fixem que sols un 15% dels que ho sol·liciten poden matricular-se cada any.

El procés de selecció és minuciós:

La primera fase, només per a professors de primària, es porta a terme en una unitat d'avaluació nacional en la Universitat de Jyvaskylä, i per a accedir a ella s'ha d'haver superat el 9 de mitjana en batxillerat i revalida. En aquesta prova, s'analitza el perfil del candidat per a escollir els millors, el que més es valora és la capacitat educativa i la sensibilitat social de l'aspirant.

La segona part del procés de selecció, en la qual participen també els professors de secundària, la porta a terme cada Facultat d'Educació, i consisteix en diverses proves com una entrevista personal, una explicació davant una classe d'un tema, una prova matemàtica o la prova de tecnologia afegida en els últims. Els afortunats que hagen aconseguit superar aquests processos s'enfronten després a un llarg camí per a assolir la titulació universitària de mestre. En 1980, per a elevar el nivell educatiu del país es va començar per elevar la formació dels professors, establint el model del maisterin tutkinto (cinc anys d'estudis universitaris a temps complet).

Per a ser mestre de primària es requereixen mínim sis anys de carrera, 6.400 hores de formació i estudi a més de realitzar una tesi com projecte final de carrera.

El professor de secundària es forma en les facultats de la seua especialitat, i després de superar la prova d'accés entra en la Facultat d'Educació, on ha de superar 1.400 hores de formació pedagògica.

Una vegada amb el titule en la mà, no hi ha oposició per a entrar en un centre educatiu i adquirir la categoria de funcionari públic municipal, són els directors dels col·legis els que trien al professorat, situant als més competents en els primers cursos de primària, considerats els fonamentals per a asseure les bases de l'educació d'un xiquet.

Ecourban: Educació Ambiental i Sostenibilidad

Ecourban és un programa d'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) a partir del treball conjunt amb diferents nivells d'implicació a l'aula per a crear xarxes geogràfiques i humanes que afavorisquen la cooperació, l'intercanvi i l'aprenentatge mutu a través del treball col·laboratiu.Va dirigit a l'alumnat de secundària obligatòria de parla hispana interessats en l'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de noves tecnologies de comunicació que vulguen compartir experiències amb alumnes amb els seus mateixos interessos.
També es dirigeix al professorat i educadors ambientals de parla hispana que treballen amb alumnat entre 14 i 16 anys i que s'interessen pel medi ambient i les noves tecnologies.
L'he considerat també força interessant per a treballar amb el nostre alumnat de FPA.

La sonda Cassini capta Saturn

La sonda Cassini ha captat una interessant imatge del planeta Saturn, divulgada per l'agència Espacial NASA que resalten els colors blau elèctric, turquesa i verd del planeta.

La imatge ha estat publicada pel Jet Propulsion Laboratory del Laboratori de Tecnologia de Califòrnia de la NASA, quan la sonda es trobava a 1,58 milions de quilòmetres i a 34,6 graus sobre el plànol dels anells de Saturn en una posició que va permetre captar la nit i el dia del Planeta, captades durant 13 hores i que està composada per 25 imatges.
El color blau és degut a les partícules de gel en els anells i el negre, a l'atmosfera de metà, el qual absorbeix la llum i per això la veiem negra.
Podem veure el vídeo de Saturn vist amb la sonda Cassini.

Aigües Naturals minerals envasades

Amb el nom d'Aigües minerals envasades, saludables i segures, Consumer Eroski, ens ofereix una anàlisi molt complet i ben estructurat sobre 9 marques d'aigua mineral. Segons l'estudi, amb un grau de mineralització ben diferent, les nou aigües minerals analitzades són aptes per al consum i la informació que proporcionen al consumidor és veraç.


Si sabem que l'aigua no és tan sols una beguda molt refrescant i la que millor calma la set, també hem de saber que és imprescindible per al funcionament correcte del nostre organisme, fins al punt que un adult sedentari ha de prendre almenys dos litres d'aigua cada dia. Per tant, pocs hàbits podem adquirir tan saludables com el de beure diversos gots d'aigua cada dia. Sempre podem beure aigua de l'aixeta, però en aquesta anàlisi comparativa ens parla de les aigües minerals envasades.
Si be, pot ser aquest no siga el fi amb el qual s'ha elaborat, podem utilitzar l'article com unitat didàctica per a treballar-la a classe amb el nostre alumnat d'adults.

Abans d'imprimir aquest blog, mireu que sigue necessari. Els arbres ens ho agrairan amb la seva ombra!!

Please, consider you environmental responsability before printing this post

Cortafuegos: Pàgina d'educació mbiental

Cortafuegos és una pàgina web d'educació ambiental, editada pel Ministeri de Medi Ambient, per a la prevenció d'incendis forestals, on podem trobar un bon grapat d'activitats mediambientals per a les nostres classes, com ara una aplicació interactiva, molt senzilla sobre insectes.


Vull destacar, així mateix, la publicació mensual d'un butlletí digital, que es pot baixar fàcilment, per estar en pdf, amb un contingut variat, en color i significatiu.
El darrer d'ells publicat conté articles sobre la rosella (Papaver rhoeas), Fobos, un dels satèl·lits coneguts de Mart, la incineració de residus urbans, el parc Nacional de Monfragüe (Càceres), les hifes, els virus, i, com sempre, n'hi ha una referència als incendis forestals.
El tractament és un tant infantil, però podem traure molt bones idees per a les nostres classes de NES en la FPA.

Nou material sobre el pinar negral

En el blog dels nostres companys i amics del Politècnic: BioGeo he localitzat un material que sembla força interessant per a treballar-lo en els nostres centres de FPA, es tracta de: "El pinar negral. Gestió i valorització de tres hàbitats de l'alta muntanya en la Comunitat Valenciana".La unitat recull activitats proposades per companys i companyes de diferents centres educatius i des de diferents àrees.
Des de ací celebrem i felicitem als/a les autors/es d'aquesta tasca, fruit de l'esforç d'aquell professorat que encara creu en l'escola com a base de l'ensenyament i l'aprenentatge de tots/es i entre tots/es.

Retorna el respecte imposat a les aules?

Nicolas Sarkozy, nou president francès ha fet replantejar-se, i no sols a França, la recuperació de velles actituds que, al menys, al món educatiu espanyol, fa anys es van soterrar per obsoletes, antiquades ... fins i tot antipedagògiques; estic referint-me, com no, al costum de llevar-se en el moment que el mestre o la mestra entra en classe, o l'utilitzar les fórmules del “vostè” en les comunicacions dialògiques docents-discents.

Per al president francès i bona part dels educadors europeus, que han fet resorgir el tema, aquestes velles formes signifiquem el garant de la recuperació del respecte cap el professorat a les aules: el respecte per la imposició pura i dura.

Era, però, respecte o por les que movíem l’alumnat a acceptar aquestes imposicions normatives del passat?

És innegable que a la FPA no es planteja, al menys ara per ara, aquestes discussions, simplement per innecessàries.

I és que el respecte no s’imposa, es guanya amb el dia a dia mitjançant el treball cooperatiu, amb el diàleg; un diàleg plantejat des de la raó i no pas imposat, sinó argumentat, des de la crítica constructiva i no la destructiva; partint des de nivells iguals i no d’una manera jeràrquica on es tinga més raó per la situació, pel nivell que s’ocupa que no pas pel pes de les argumentacions, per la raó de la pròpia paraula.

Carl von Linné compleix 300 anys

El 23 de maig de 1707 Carl von Linné naixia a Rashult , el botànic i naturalista suec és considerat el pare de la taxonomia moderna, la part de la biologia que s’encarrega de classificar els éssers vius. En efecte, Linné va idear el sistema de classificació dels éssers vius que es fa servir avui en dia.

De menut Linné ja es va sentir atret per l’estudi de les plantes; fins i tot l’anomenaven el 'petit botànic'. Aquesta passió li venia de família: el seu pare, botànic aficionat, tenia el millor jardí de la contrada. Tot i que va estudiar medicina a les universitats de Lund i Uppsala i més tard va treballar de metge, no va abandonar mai la vocació per a la botànica, que l'ha fet conegut a tot el món. Va fer un doctorat sobre botànica als Països Baixos, a més d'estades d'estudi a França i a la Gran Bretanya i diversos viatges d’investigació. Fou després d'una d'aquestes expedicions que va fer a Lapònia que va publicar l'estudi 'Systema Naturae' (1935), on exposava el sistema de classificació que va idear: Va dividir la natura en tres regnes; dos per als éssers vius, l’animal i el vegetal, i un altre per a les pedres i els minerals; una classificació jeràrquica on, els regnes, es dividien successivament en fílium, classe, ordre, família, gènere i espècie. Avui en dia encara es fa servir aquest sistema, incrementant-se, però, a 5 regnes d’éssers vius i no només dos: el regne de les moneres (el dels bacteris), el regne dels protoctists (el de les algues i els protozous), el regne dels fongs (com els bolets), el regne dels metàfits (el de les plantes) i el regne dels metazous (el dels animals).

Així mteix Linné ideà el sistema actual de classificació dels éssers vius, donant-los un nom científic. Es tracta de la "nomenclatura binominal", segons la qual, el nom científic d’una espècie consta de dues paraules: la primera és el nom del gènere de l’ésser viu, i comença en majúscula, i la segona especifica el gènere i el diferencia dels altres éssers que en formen part. Així, segons aquest mètode, el nom científic del llop és ‘Canis lupus’; ‘Canis’ n’és el gènere i ‘lupus’ l’espècie.

Linné va morir el 1978, quan ja havia aconseguit un títol nobiliari i ser rector de la Universitat d'Uppsala en reconeixement a les seves investigacions botàniques. Uns quants anys més tard, els seus familiars van vendre la biblioteca, manuscrits i col·leccions d'història natural de Linné al naturalista britànic Sir James Edward Smith, qui va fundar la Societat Linneana de Londres perquè els cuidés.

Abans d'imprimir aquest blog, mireu que sigue necessari. Els arbres ens ho agrairan amb la seva ombra!!

Please, consider you environmental responsability before printing this post

Concurs definitiu del professorat de primària

El DOCV d'avui publica la resolució de 21 de maig de 2007, de la Direcció General de Personal Docent, per la qual es fa pública l’adjudicació definitiva de destinacions convocades per la Resolució de 23 d’octubre de 2006 (DOGV de 07.11.2006), corresponent al/a les mestres.

Abans d'imprimir aquest blog, mireu que sigue necessari. Els arbres ens ho agrairan amb la seva ombra!!

Please, consider you environmental responsability before printing this post

I Premi "Espiral Edublogs 2007"

Acabem de veure, amb satisfacció, que un dels blogs guanyadors del Primer Premi Espiral Edublogs 2.007 han estat els nostres companys de BioGeo de l'IES Politècnic de Castelló, des d'ací la nostra més càlida enhorabona a Sergio, Paco, Rafa ...
És realment un blog que paga la pena visitar.

INNOVA, per a intercanviar experiències pedagògiques

Jaume Carbonell, director de "Quaderns de Pedagogia", és un dels impulsors d'INNOVA, un lloc a la xarxa que intenta impulsar les xarxes d'organitzacions i col·lectius docents que tenen la intenció d'intercanviar coneixements per a millorar el sistema educatiu.
Innova naix per un conveni entre la Universitat de Salamanca i el MEC.

Ja està completament operatiu i té com a base un ampli ventall de possibilitats per a difondre propostes docents.

Webquest sobre interculturalitat

Us adjunte el redireccionament d'una WebQuest sobre Interculturalitat i Educació.
La WebQuest està dins d'un Pla Formatiu per al profesorat d'una escola d'Aduls i tracta sobre les estratègies de mediació i gestió de conflictes interculturals. És un conjunt d'activitats força interessants.


Així mateix i, a través del blog de l'Elisabet Higueras, consultora de la UOC, podeu trobar un recull de WebQuest sobre Interculturalitat.
Precisament, aquest que us recomane està tret del llistat esmentat.

La fotografia en el món informàtic

Retocar les fotografies és una tasca que cada dia es presta més i fomenta la creativitat, l'originalitat ...
En el nostre ambient de la FPA és una eina que ens pot servir de molta utilitat.
Sense arribar a aconseguir aquests efectes, o sí, podem trobar moltes idees com aquestes:


o aquestes altres precioses quimeres:




Podeu trobar.ne més si visiteu la pàgina d'slideshare: "La Màgia del Photoshop"

Interessants vídeos sobre cèl·lules mare

He localitzat en una web japonesa: Center for Developmental Biology (m'estalvie, per raons òbvies, posar-ho en japonès) una sèrie de vídeos sobre les cèl·lules mare força bons i de molt bona qualitat per a les nostres classes de NES.
Estan en anglès, però tenim l'oportunitat de baixar-los en YouTube subtitulats; això si perden molta qualitat:
Característiques de les cèl·lules mare.

Cèl·lules Mare Pluripotencials en l'embrió primerenc.

Cèl·lules Mare en el Cos Adult.

Cèl·lules Mare Embrionàries en Cultiu.

La Mesa de l'EPA de Catalunya demana a Montilla el compliment dels acords

Molt Honorable Sr. José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut Senyor,

El passat curs es va signar un important acord entre el Govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals representatives del sector de professorat, pel qual es comprometia un clar i decidit esforç de la Generalitat a impulsar l’ensenyament públic de persones adultes.

Entre els punts més importants de l’acord hi ha el que considera que la formació permanent és un dret per a qualsevol persona. Per tal de garantir aquest dret la Generalitat es comprometia, en el preàmbul de l’acord, a un creixement del 20% en l’oferta anual de places en els CFA i AFA per tal que permetés atendre tot l’alumnat que ara no pot ser atès. Així mateix hi ha el compromís de donar noves acreditacions per als ensenyaments de català i d’informàtica que s’estan cursant en aquests centres públics. Per tal de donar coneixement en aquesta oferta la Generalitat es va comprometre a fer una campanya de difusió de l’oferta educativa, la qual cosa no ha fet i esperem que faci.

Aquest acord ens va fer creure que el nou govern realment s’interessava pel futur de l’educació pública de persones adultes, sempre oblidada i amb pocs recursos i amb mancances que només es compensaven amb voluntarisme de professorat i del mateix alumnat. Malauradament estem veient que aquests compromisos signats no s’estan aplicant en uns casos i en d’altres s’estan endarrerint en el temps. Acord que s’havien de conèixer a final de setembre de 2006, encara no se’n sap res.

El Govern de la generalitat ha manifestat la importància de la formació permanent dels i de les treballadores com a garantia de futur. Ara té l’ocasió de convertir aquestes paraules en fets. És per això que us demanem que prengueu la decisió política d’impulsar decididament l’acord i l’educació pública de persones adultes.

Atentament,

MESA DE L’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES DE CATALUNYA

El Sistema Imperial Britànic sobre el Sistema Mètric Decimal

La Comissió autoritza als britànics a seguir pesant en lliures i unces i amidant en iardes

Els britànics, sempre desconfiats de tot el que arriba del continent, canten avui victòria per una decisió de Brussel·les que els permet seguir sent excepcionals, almenys en un aspecte. La Comissió Europea ha avalat les seues mesures, per la qual cosa els britànics podran continuar calculant el pes en lliures i unces i les distàncies per carretera en milles. Es tracta del sistema imperial britànic, que va ser exportat a les colònies, per això d'ell deriva l'actual model nord-americà. Tota la premsa britànica es fa eco avui de la notícia, que consideren un triomf nacional, ja que la UE sempre va apostar pel sistema mètric decimal.
La decisió, comunicada en carta per la Comissió, significa que els teixits, les fustes i altres materials de la construcció podran també seguir venent-se per iardes, peus o polzades per a desesperació dels europeus continentals, familiaritzats només amb el sistema mètric decimal (l'origen del qual es remunta a fa més de dos mil anys, quan els indis van introduir el zero).
L'anunci de Brussel·les, que ha cedit finalment en aqueix tema, obeeix a les pressions d'una organització batejada com els Màrtirs del Sistema Mètric, donada suport pel partit Conservador, i avui tota la premsa es fa eco del que consideren com un triomf nacional. El comissari europeu d'Indústria, Günther Verheugen, responsable del tema, va decidir fer marxa enrere i va acceptar que continue indefinidament en aquest país el doble marcatge de les mercaderies segons el sistema mètric i el de mesures imperials.
El protomàrtir del sistema mètric
Verheugen ja ha comunicat la seua decisió a l'eurodiputat conservador i portaveu per a temes d'indústria d'aqueix partit, Giles Chichester, segons informa avui la premsa britànica. Brussel·les havia insistit prèviament que el sistema tradicional britànic de peses i mesures havia de desaparèixer de les etiquetes i els taulells de les tendes per a l'any 2009. Un dels arguments esgrimits pels grups continentals de pressió a favor del sistema mètric era que el manteniment de les lires i les unces facilitaven a les empreses exportadores britàniques la tasca de vendre en Estats Units enfront dels seus rivals continentals.
La decisió de Brussel·les ha donat lloc, segons The Times, a diverses crides perquè es concedisca un perdó pòstum a qui els britànics consideren com el protomàrtir del sistema mètric decimal, un fruiter anomenat Steve Thoburn. Aquest home va ser processat per pesar els plàtans i altres fruites que venia en balances que no estaven adaptades al sistema mètric i va morir fa tres anys, amb només 39 anys, dies després de perdre el seu recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
El director del grup de pressió Màrtirs del Sistema Mètric ha dedicat la quequalifica de "monumental victòria" al seu amic Thoburn. "Els buròcrates de Brussel·les van reconèixer que obligar als comerciants a utilitzar només grams i quilos no seria bo per als negocis", escriu el tabloide Daily Mail.

Concentració de La Mesa dels Agents Socials per a la FPA

La Mesa dels Agents Socials per la Formació de Persones Adultes es concentren davant la Generalitat Valenciana.
La plataforma reivindicativa ha estat rebuda per un assessor de la Presidència que no s’ha compromès a donar cap resposta.
L’objectiu de la plataforma és vèncer les resistències de l’Administració a continuar millorant la formació al llarg de la vida.
La Mesa dels Agents Socials per la FPA està integrada per

• la Federació d’Associacions d’Alumnes de centres d’EPA,
• TAREPA- Taller de Renovació Pedagògica d’EPA-
• Col·lectiu de Mestres Municipals
• FETE-UGT
• STE-PV
• FE CCOO PV.

La plataforma reivindicativa exigeix les següents mesures:

• L’increment de les inversions en la formació d’adults: millorar el finançament a les entitats locals, elaboració i establiment d’un conveni general multilateral i més dotació econòmica i d’equipaments als centres públics de FPA.
• La regularització del professorat i del personal col·laborador de les associacions.
• La millora i consolidació de les plantilles multiprofessionals dels centres: dotació de PAS -personal administratiu i de serveis-, de psicopedagogs per als departaments d’orientació, de professorat tècnic per a la formació professional i d’altres especialistes que responguen a les necessitats de les persones adultes.
• Un pla de construcció, adequació i dignificació dels centres de FPA.
• L’elaboració de la normativa que pose en marxa els plans i els consells territorials.
• L’elaboració i promulgació d’un ROF –reglament orgànic i funcional- específic per a la FPA.
• Totes les mesures que es contemplen a la Llei 1/95, de 20 de gener, de FPA i que encara es troben per desenvolupar: transferència de centres, òrgans directius ...
• Transferència dels centres de FPA de la Diputació de València

La Mesa dels Agents Socials considera que la concentració ha mostrat l’ampli recolzament que la plataforma té en els centres de formació de persones adultes i que ha servit per traslladar el descontent i les exigències d’aquest moviment - que es va iniciar a l’any 1992 i que ha estat el principal mobilitzador de les campanyes a favor de la formació de persones adultes - a la Generalitat.
Així mateix, valoren com a molt tímida i poc conseqüent la resposta donada per la Presidència de la Generalitat

PAPERS d'Educació de Persones Adultes

El darrer número (51-52. Nov 2006) de la revista quadrimestral que edita l'Associació per l'Educació de Persones Adultes (AEPA) ens dóna una visió força interessant dels reptes internacionals de l'Educació de persones adultes.
D'aquesta manera podem comparar com es troba la FPA a EEUU, Canadà, Austràlia, Anglaterra, Escòcia, Suècia, Alemanya, Eslovènia, Romania, Portugal, Espanya i Catalunya.
De la mà de professors/es de prestigi, com Phyllis Cunningham, Dan Schugurensky, Mark Tennat, Roger Morris, Barbara Merrill, Ian Martin, Jim Crowthwr, Klas Tallvid, Susanne Lattke, Vida Mohorçic, Simona Sava, Paula Guimaraes, Florentino Sanz i CarmeGarcia podrem descobrir l'actualitat internacional de la FPA.
També n'hi ha un article de Ramón Flecha sobre "Pato" un educador de persones adultes de Catalunya de projecció internacional que va arribar a ser admirat pel propi Freire.

Convocatòria de proves lluires de graduat en ESO

Està obert el termini de matrícula per a participar en les proves lliures per a l'obtenció del títol de Graduat en ESO per a majors de 18 anys.
Aquest està comprés entre l'1 i el 30 d'abril i les proves es realitzaran el dia 8 de juny als centres de Formació de Persones Adultes:
- Germà Colom de Castelló
- Antiga Panderola de Vila-reial
- Marquès de Benicarló
Les inscripcions es poden efectuar en l'avinguda de la Mar 23 de Castelló de 9 a 14 hores.
Es poden obtenir els exàmens efectuats fins ara en l'adreça electrònica ací, a l'apartat de /

Finlàndia i l'Educació d'Adults

L'educació per a adults s'ha convertit en un important sector de la política educativa finlandesa, especialment en les dues últimes dècades. Les generacions majors tenen un menor nivell d'instrucció que els joves, per la qual cosa necessiten educació addicional i complementària. A l'acostar-se la data de jubilació de les grans masses nascudes en el baby boom de la postguerra, tornaran a incrementar-se les necessitats d'educació de la població adulta. Comparats amb la resta del món, els finlandesos adults són entusiastes estudiants: cada any al voltant d'un milió de persones participa per pròpia iniciativa en alguna de les més de mil activitats educatives per a adults organitzades per instituts o universitats. L'extensió total d'aquests programes és d'unes deu milions d'hores de classe.
L'educació per a adults s'imparteix en universitats, escoles superiors professionals, instituts, centres de capacitació per a adults, acadèmies amb internat, instituts populars i universitats d'estiu. Els seus programes ofereixen estudis que atorguen títols bàsics, una àmplia oferta d'assignatures de carreres de grau, estudis preparatoris per als exàmens d'exhibició de capacitats (per exemple per a títols en idiomes i professionals), i educació addicional i complementària per a iniciar contractes d'aprenentatge i millorar la competència professional. Així mateix l'educació de l'adult pot incloure estudis de cultura cívica, de capacitació social o vinculats amb interessos propis. Els estudis que atorguen títols són gratuïts. Els altres solen ser pagaments; l'oferta conté des de cursos gratuïts fins a uns altres amb tarifes comercials. El Ministeri d'Educació finança l'educació de l'adult i és responsable del seu desenvolupament.
Els adults poden cursar l'escola bàsica i el batxillerat, o fer els exàmens d'aquest, en liceus per a adults o en les línies per a adults dels liceus. En els liceus per a adults també s'ensenya a alumnes estrangers.
La majoria dels estudiants adults estudien paral·lelament al seu treball. Constantment es desenvolupen les possibilitats d'estudiar sense professor i a distància, per a facilitar l'assistència a l'ocupació. Els avenços de la informàtica han permès millorar qualitativament i quantitativa l'ensenyament a distància.
La capacitació de l'adult és una important eina de política laboral. El seu objectiu és millorar l'oferta de mà d'obra qualificada i ajudar als aturats a reinserir-se en el mercat de treball. Un grup que requereix especial atenció són els desocupats de llarg termini. La capacitació de la força de treball es va incrementar especialment en els anys noranta quan la depressió mundial va copejar durament a Finlàndia afeblint sensiblement el nivell d'ocupació. La capacitació de la mà d'obra està a càrrec del Ministeri de Treball, el qual contracta amb diferents institucions cursos i altres mitjans de capacitació per als aturats i les persones en perill d'atur.
El Parlament de Finlàndia estableix els principis generals de la política educativa i la legislació corresponent. L'execució de les polítiques pertany a l'àmbit del Consell d'Estat, al Ministeri i a la Direcció nacional d'Educació. El Ministeri d'Educació és l'autoritat principal que supervisa l'oferta educacional oficialment subvencionada. La participació del Ministeri d'Educació en el pressupost estatal és del 14%. La meta principal del Ministeri d'Educació és brindar als ciutadans la possibilitat de desenvolupar-se mitjançant l'educació i els serveis culturals, assegurar-los la capacitació professional que requereix la vida laboral, enfortir la cultura nacional i fomentar la cooperació internacional. En l'administració central els seus principals socis en el camp de la política educacional són els Ministeris de Treball, d'Assumptes Socials i Salut Pública i de Comerç i Indústria.
El Ministeri d'Educació elabora per al Consell d'Estat i el Parlament les lleis, decrets i resolucions sobre els assumptes de la seua competència. També participa en la preparació de les normes de la UE i de les decisions sobre cooperació sectorial. El Ministeri dirigeix i desenvolupa la gestió de la seua esfera administrativa. Distribueix les partides pressupostàries a les entitats estatals i concedeix participacions i subvencions als municipis, les mancomunitats intermunicipals i a associacions privades.
Els estudis que atorguen títols són gratuïts en tots els instituts i universitats pertanyents al sistema educatiu oficial de Finlàndia. Els estudiants poden rebre subsidis per a tota instrucció posterior a l'educació bàsica.
http://virtual.finland.fi/

Un de cada tres alumnes matriculats en les escoles d'adults és immigrant

Un terç dels 35.350 alumnes matriculats en les 166 escoles d'adults catalanes és immigrant. En total, hi ha una mica més de 10.000 estudiants d'origen estranger, la meitat dels quals procedeixen del Magrib. Altres 1.800 són americans, 1.700 asiàtics i 1.500 de la resta d'Europa, segons dades facilitades ahir pel departament d'Educació.
Educació també redactarà un pla per a "millorar i actualitzar" aquests estudis i "respondre a les necessitats d'una societat moderna", va assegurar Francí. L'objectiu de la Generalitat és reconvertir la situació actual d'aquest segment de educands.
Segons un informe elaborat pel Consell Superior d'Avaluació, Catalunya està a la cua d'Europa en formació d'adults. Aquest document també posa de manifest les desigualtats que existeixen entre les diferents comarques, ja que en set d'elles -rurals i poc poblades- no hi ha cap escola d'adults. Francí va dir que per a millorar la formació continuada és necessari contar amb la participació activa dels ajuntaments. Per això, Educació vol que, en un futur, aquests equipaments siguen cogestionats per la Generalitat i els ens locals. "Són els ajuntaments els quals coneixen millor les necessitats i tradicionalment no han estat tinguts en compte", va admetre Francí.
El director d'Ensenyaments Professionals, Artístiques i Especialitzades, Josep Francí, va explicar ahir que una de les prioritats d'Educació en la present legislatura és potenciar la formació per a adults. Per això, ahir va anunciar que la Generalitat destinarà 14 milions d'euros en els pròxims quatre anys per a millorar les aules destinades a formar als majors de 18 anys.

DAVID CASALS - El País - Barcelona - 16/02/2007

En Finlàndia, que encapçala les classificacions educatives de l'OCDE, els docents gaudeixen de gran prestigi social i autonomia

Decideixen què ensenyen, com ho ensenyen, a qui i a quin ritme. Tenen tanta llibertat com preparació. Són els mestres de Finlàndia, venerats per la resta de la societat i una de les claus que el seu país lidere des de finals dels noranta la llista educativa de l'OCDE, més coneguda com Informe Pisa. "Fem l'escola que volem. Depenem de nosaltres mateixos. És meravellós". Ho conta Eine Liinanki, professora de primària en l'Arabia, una de les 200 escoles d'Hèlsinki.
Són les nou del matí i Liinanki i la resta del claustre de l'Arabia pren cafè, llig la premsa i xerra sobre els plans de la jornada. Els companys de Liinanki no es queden arrere en elogis a un sistema educatiu dominat per les escoles públiques -més del 90% de les del país- i que no es caracteritza per tenir molts alumnes brillants, sinó per collir un nombre molt baix de fracassos escolars. Segons dades de 2001, Finlàndia va dedicar a l'educació el 6,25% del PIB mentre Espanya va invertir el 4,42% del PIB.
El Consell Nacional d'Educació de Finlàndia, un organisme depenent del ministeri, és l'encarregat d'elaborar els continguts mínims que després els professors, tots amb formació universitària i la majoria amb un màster en el seu haver, desenvoluparan segons els seus criteris. "Els donem molta llibertat i això és fonamental per a la motivació del professorat. És veritat que els mestres no estan molt bé pagats, però gaudeixen d'un gran reconeixement social", explica Reijo Laukkanen, del Consell Nacional. Un mestre de primària a Finlàndia cobra entorn d'un 25% menys que un col·lega seu espanyol, segons dades de l'OCDE. Però els professors són conscients del seu paper com motor fonamental en la societat finlandesa. Per això, hi ha bufetades per a entrar a l'escola de Pedagogia i per obtenir una plaça com professor.
Però, què fa que en un país l'educació es convertisca en l'eix sobre el qual gira la societat? Què condueix a un país a venerar als seus mestres? "És una qüestió de cultura, de reconeixement històric", indica Jari Jokinen, que representa al seu país davant la UE. "Finlàndia va ser el segon país del món, i el primer d'Europa a permetre el vot de les dones. Les dones sempre han tingut molt clar que als seus fills els aniria millor en la vida si estudiaven, i elles han empentat i participat en la vida pública perquè el nivell educatiu siga alt a Finlàndia". Un altre dels arguments que es manegen en els cercles educatius apunta al nacionalisme del segle XX. Hèlsinki, desitjós de desfer-se del domini suec i rus, va apostar per l'educació i l'aprenentatge del finès com eina per a l'emancipació cultural. Va ser llavors quan es van crear les escoles públiques.
Sona el timbre en l'Arabia i els professors marxen cap a les seues classes. Els alumnes -tots descalços- pregunten sense complexos per la identitat de la visitant. La relació amb els majors és molt fluida i els alumnes fan gala d'una saludable seguretat en si mateixos. A un grup d'alumnes de 15 i 16 els toca a primera hora del matí classe de suec, idioma oficial que parla el 6% de la població. En classe, Justus Mollberg, vestit al més pur estil mod londinenc, s'avorreix. S'alça enmig de la lliçó i parla en anglès fluid. "A mi açò del suec no m'agrada, perquè és obligatori". "Això està molt bé, que sigues sincer", li respon la professora. La classe de Mollberg té 16 alumnes, el nombre màxim permès.
Quan acabe l'any, Mollberg i els seus companys s'asseuran amb els seus pares i els seus mestres, avaluaran els objectius que els propis alumnes es van fixar al començar el curs i es posaran nota. Poc importa, perquè en realitat el que conta és l'avaluació contínua, és a dir, l'aprenentatge i l'actitud del jove durant tots els dies de l'any. Para Matti Meri, un dels professors de la Facultat de Pedagogia d'Hèlsinki, és l'única manera assenyada de funcionar. "L'ésser humà ha de ser capaç de fixar-se els seus propis objectius, i després, ser capaç d'avaluar-se. Cal fer-los responsables de la seua pròpia vida des del principi, que aprenguen a no delegar en la societat la responsabilitat dels seus actes". Meri creu a més que és fonamental establir una relació d'iguals entre professors i alumnes. "El mestre no ha de saber molt. Ha de saber escoltar. De vegades, és més important escoltar a l'alumne i compartir els seus coneixements. En Finlàndia, els professors i els alumnes es respecten molt, però no des de la jerarquia, sinó des de la igualtat". I aqueixa paraula, igualtat, apareix una vegada i una altra en els fullets del Ministeri d'Educació finlandès. Ensenyament públic per a tots, menjar gratis en l'escola, llibres de text que proporciona l'Estat...
Avui, tots els professors de l'Arabia, que pren el nom del barri de classe mitja dels afores d'Hèlsinki en el qual està situat, duen posada alguna peça de roba roja. Els alumnes han decidit que aquesta serà la setmana dels colors i els professors acaten la voluntat dels més menuts. Avui toca el roig. L'esbarjo també està tenyit de vermellós: collarets, bufandes i faldilles es barregen amb els caps rossos dels alumnes. La classe que més peces roges reunisca guanyarà el concurs, una iniciativa que també ha partit dels alumnes.
A l'inici de l'any, cada classe tria a dos representants entre els alumnes, que es reuneixen periòdicament amb els pares i professors per a exposar-los els seus problemes i projectes. Una vegada a l'any, els delegats de tots els col·legis d'Hèlsinki es reuneixen amb l'alcalde i li presenten una petició, consensuada entre totes les classes. Els flamants sofàs d'un dels corredors de l'Arabia, en els quals es desparraman els alumnes entre hores van ser la petició de l'any passat.
Són les 10.45, l'hora per a mejar. Kaisu Kärkäinen, la directora de l'Arabia esmorza en el menjador juntament amb la resta de professors i els alumnes. "En aquesta escola els mestres manen. Decideixen en què hem de gastar els diners, elaboren el seu propi programa, ixen d'excursió quan volen i trien alguns dels llibres de text", explica. Uns pesquen en el gel durant la classe de Naturals, uns altres van al museu per a la d'Història o fan ús d'Internet en Geografia. La falta de directrius procedents del ministeri o de l'escola els obliga a ser creatius.
Ningú es queda enrere
En Finlàndia, els alumnes amb dificultats d'aprenentatge -els anomenen multiespecials- i els que necessiten pujar nota, estudien un programa a mida. L'objectiu és que cap d'ells es quede enrere. El professor Jorma Kuittinen explica el mètode: "Estudien les mateixes matèries, però amb un programa individualitzat". Com la resta dels alumnes, proven les mels del mercat laboral durant dues setmanes a l'any, en les quals treballen com botiguers, mecànics, forners. Kuittinen apunta que els xics de multiespecial són molt bons en treballs manuals, i que normalment opten per perllongar el temps de treball en el món exterior. Només un 10% dels alumnes abandona l'escola després d'acabar l'educació primària, enfront de la mitjana europea que ronda el 18%.
Com integrar als alumnes procedents d'altres cultures és, no obstant això, alguna cosa que els mestres finlandesos tenen poc treballat.
En les escoles hi ha molt pocs xiquets fills d'immigrants, algun somalíes, iraquians... Però cada vegada són més el que arriben per a quedar-se a aquest país de cinc milions d'habitants. "Saber integrar a aquests nous alumnes serà el següent repte", estimen des de l'ambaixada de Finlàndia a Brussel·les.

Ana Carbajosa El País 14-2-07

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/pais/maestros/elpepusoc/20070214elpepisoc_7/Tes