dissabte, de juny 09, 2007

Principis educatius a Finlàndia

Recentment, Comsumer-Eroski ha publicat un dossier sobre l'educació a Finlàndia: Per què els finlandesos eduquen millor?. En ell es descriuen els principis educatius i la formació docent.
Pel que fa al primer, els principis podem destacar els següents:

- Les oportunitats d'aprenentatge són pràcticament les mateixes en tot el país, existeix gran homogeneïtat entre els centres educatius. En l'Informe PISA 2003 la variació del rendiment en Lectura per la diferència entre centres és d'un 36%, a Finlàndia només un 5%.

- Gratuïtat absoluta en l'educació obligatòria, açò inclou els llibres de text, material, fins i tot un menjar calent al dia. Tan sols un 5% de la població assisteix a escoles privades.

- Cap separació per nivells en cap esglaó educatiu, la diferència entre els joves amb un major i menor rendiment és relativament menut. Un alumne amb dificultats té l'oportunitat d'estudiar una o dues vegades per setmana amb un grup
menut o fins i tot per separat amb un professor individual, els professors s'asseguren que cap alumne es quede arrere.

- Important pes dels governs locals i els col·legis en la gestió educativa. Els municipis són els majors responsables de les escoles primàries i secundàries a Finlàndia. L'Estat marca un 75% d'ensenyaments comuns i la resta ho organitza el col·legi amb la participació activa de professors, estudiants i famílies.

- Professors amb gran autonomia però també amb gran responsabilitat i en permanent formació. Poden escollir els seus llibres de text o prescindir d'ells, ensenyar dins o fora de les aules, reunir als xiquets en grups grans o menuts.

Pel que fa a la formació del professorat a Finlàndia es pot assegurar que la professió docent és una de les més prestigioses en el país i gaudeix d'una gran consideració per part de la ciutadania, per això és una de les carreres més sol·licitades pels estudiants, camí que no és gens fàcil si es fixem que sols un 15% dels que ho sol·liciten poden matricular-se cada any.

El procés de selecció és minuciós:

La primera fase, només per a professors de primària, es porta a terme en una unitat d'avaluació nacional en la Universitat de Jyvaskylä, i per a accedir a ella s'ha d'haver superat el 9 de mitjana en batxillerat i revalida. En aquesta prova, s'analitza el perfil del candidat per a escollir els millors, el que més es valora és la capacitat educativa i la sensibilitat social de l'aspirant.

La segona part del procés de selecció, en la qual participen també els professors de secundària, la porta a terme cada Facultat d'Educació, i consisteix en diverses proves com una entrevista personal, una explicació davant una classe d'un tema, una prova matemàtica o la prova de tecnologia afegida en els últims. Els afortunats que hagen aconseguit superar aquests processos s'enfronten després a un llarg camí per a assolir la titulació universitària de mestre. En 1980, per a elevar el nivell educatiu del país es va començar per elevar la formació dels professors, establint el model del maisterin tutkinto (cinc anys d'estudis universitaris a temps complet).

Per a ser mestre de primària es requereixen mínim sis anys de carrera, 6.400 hores de formació i estudi a més de realitzar una tesi com projecte final de carrera.

El professor de secundària es forma en les facultats de la seua especialitat, i després de superar la prova d'accés entra en la Facultat d'Educació, on ha de superar 1.400 hores de formació pedagògica.

Una vegada amb el titule en la mà, no hi ha oposició per a entrar en un centre educatiu i adquirir la categoria de funcionari públic municipal, són els directors dels col·legis els que trien al professorat, situant als més competents en els primers cursos de primària, considerats els fonamentals per a asseure les bases de l'educació d'un xiquet.