divendres, de juliol 04, 2008

Epatopaketa

Ramon Flecha en les Jornades d'EPA de Bilbao en febrer del 2007, enfoca els reptes d'aquesta etapa educativa en el s. XXI

Jornades "Hezkuntzaren erronkak"

Ramón Flecha parle sobre les "Escoles que superen desigualtats" en les Jornades "HEZKUNTZAREN ERRONKAK" organitzades per Adarra Bilbao l'any 2002, a manera d'homenatge a Luis Otano

Comunitats d'aprenentatge

Congrés a l'auditori del Palau Euskalduna del País Basc: Comunitats d'Aprenentatge.

diumenge, d’abril 06, 2008

IInes. Jornades WEBQUEST

I de Jornada en Jornada, com ja vaig fer referència, el passat dia 29 de març, van tenir lloc a ledifici modernista de la Casa de Convalencència de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, les Segones Jornades WebQuest, organitzades per la Comunitat Catalana de WebQuest i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La jornada comptà, igual que la trobada de Clic, amb més de 200 persones.
S'ha creat un bloc expressament per a aquest esdeveniment on podem trobar tota la informació, el material dels tallers, les presentacions, les experiències , etc.., .
Esment especial podem visitar la webquest a l'aula de ciència d'Imma Palahí Pibernat, una de les autores del TEQ i de Sebastià Capella.
També us aconselle donar un cop d'ull a la conferència de Fernando Garcia Pàez, del
CEIP San Walabonso de Niebla (Huelva) sobre les Webquest i les TIC, Així mateix Fernando, va fer referència a una altra presentació seua sobre les competències bàsiques i en concret sobre la digital, us l'adjunte per seu interès.

Ira. Trobada Clic

Acabe d’assistir a la I trobada CLIC que ha tingut lloc a la UJI de Castelló i ha estat organitzada pel Seminari d'Informàtica de Castelló, amb la col·laboració de la pròpia Universitat i el CEFIRE de Castelló. Una jornada que ha estat d’allò més interessant per al professorat atret per aquest projecte.

La conferència inaugural ha estat a càrrec, com no podia ser menys, de Francesc Busquets, el pare del Clic que ha estat recordant els inicis per a després contar les expectatives, el futur, d’aquest projecte que té com a base la coordinació, la cooperació, la solidaritat, en definitiva, el treball en equip d’un bon grapat de mestres; un projecte que, com ha comentat Francesc engloba, dins de les TIC’s a l’escola, la creació i l’expressió, la comunicació, la informació, la medioteca i el suport a l’aprenentatge.

Com ha dit Francesc Busquet, el projecte se li ha “anat de les mans”, en el sentit que la seua popularitat ha possibilitat la participació de mestres, no només de dins de les nostres fronteres, sinó també de fora, així ha comentat les nombroses versions que s’han dut i continuen duent-se a terme.

No ha estat menys interessat el doble DVD amb el que s’ha obsequiat al personal participant; l’un sobre les publicacions del Seminari d’Informàtica de Castelló sobre les activitats de Clic corresponents al coneixement de Castelló i els seus costums i l’altre sobre tota la biblioteca de les activitats de JClic publicades fins ara.

Diferents companys i companyes has exposat alguns dels seus projectes i ha tancat la trobada el professor Adell de la UJI amb una conferència sobre: “Algunes idees sobre com desenvolupar la competència digital en Primària i ESO.

Tot un èxit de participació i coneixement de noves experiències, així com el futur del projecte podria ser un bon resum d’aquesta trobada.

dilluns, de març 31, 2008

La mort de Martin Luther King

El proper dia 4 d'abril farà 40 anys que s'apagà la veu del què fou l'exemple de la dignitat i el valor en la lluita pels drets civils: Martin Luther King
Va ser assassinat en un hotel de Memphis, als 39 anys anys d'edat. L'assassí, James Earl Ray, un home blanc que s'havia escapat de la presó. Quan es va conèixer la seua mort, la ràbia i la violència es van propagar en forma de disturbis per més d'un centenar de ciutats, el final amarg d'una era de somnis i esperances.
El seu pare, el predicador baptista que li havia inculcat els valors de la dignitat i de la justícia va dir: "Va ser l'odi en aquesta terra el qual em va llevar al meu fill"
El País relata la seua vida.
Podem escoltar el seu discurs més important, aquell que començava:
"I have a dream": Tinc un somni

dilluns, de febrer 18, 2008

EL SECRET DELS FINLANDESOS (IV)

Carlos Manuel Sánchez

On estrenyen més les rosques? «Sens dubte, en l'ensenyament de la llengua materna. Som els primers del món en ciències i els segons en matemàtiques, però el major repte d'ensenyar matemàtiques és aconseguir que els alumnes comprenguen el que lligen, l'enunciat dels problemes. Per això el fonamental és que lligen. I també és molt important l'ensenyament de llengües estrangeres. El finès és una llengua minoritària. Els alumnes també estudien suec i anglès obligatòriament. I alemany, francès o italià com optatives. Però tenen un gran avantatge. Les pel·lícules i sèries de televisió estrangeres no estan doblegades. Totes es passen amb subtítols. Els xiquets s'acostumen des de menuts a escoltar altres idiomes i, a més, adquireixen destresa lectora. Cal llegir ràpid els subtítols per a no perdre el fil del programa», apunta Tuija Yrjö-Koskinen, professora d'anglès. Envege la fluïdesa amb la qual tots parlen l'idioma de Shakespeare en la classe de Sailu. I fins i tot parlen algunes paraules d'espanyol perquè Els Serrà és la sèrie de moda.
La jornada de Saili és intensiva, de 8 del matí a 3 de la vesprada. Però les classes són molt breus: 45 minuts mal contats. Hi ha un esbarjo obligatori a l'aire lliure (els adolescents s'ajunten en l'entrada perquè en el pati fa fred) i una pausa de mitja hora per a menjar. Tot l'horari està esquitxat de breus descansos que fan suportable el dia. Acaben frescos. No els hi aclapara amb una muntanya de matèries. Les carteres són lleugeres. S'estimula el raonament crític abans que la memorització. Hi ha classes disteses, com ball de saló, teatre, art digital, perruqueria, arts marcials, hoquei sobre gel, esquí de travessia, cuina! (Saili i la seua germane Mikael van aprendre a cuinar en el col·legi i preparen el sopar a casa quan els toca). També primers auxilis, fusteria, soldadura o música. Els alumnes toquen el violí, la guitarra elèctrica o altres instruments, segons les seues preferències. I, sobretot, s'estimula el pensament crític. Es convida a discutir. El sistema espanyol margina el debat i l'expressió oral. L'alumne pren apunts passivament, badalla.
Saili torna a casa, juga una estona a l'hoquei i fa els deures. «Tarde d'una a dues hores. Després cuide del meu germà Joel o cuine si no hi ha ningú més a casa. A les set hem sopat. Em connecte una estona al Messenger si el meu pare no està treballant en l'ordinador. O jugue a videojocs de rol i d'estratègia. Després, em fique al llit i em quede llegint fins a les onze. Els meus llibres preferits són les novel·les de Julio Verne i tots els d'Harry Potter. L'últim ho vaig a llegir en anglès».
Finlàndia presumeix del major índex de lectura de llibres i premsa d'Europa. Tres vegades per setmana la família pren la sauna a casa. «Ho fem junts. És el lloc on es comenten les preocupacions i els projectes, on es planegen les vacances. Sempre cercant el sol. Hem anat A Madeira, París i Tunis», explica Leena, la seua mare. Saili encara no té clar què vol ser de major. «Químic, veterinari o dissenyador de videojocs.» Li pregunte si és feliç. I em respon sense pestañear que si.