EL SECRET DELS FINLANDESOS (IV)

Carlos Manuel Sánchez

On estrenyen més les rosques? «Sens dubte, en l'ensenyament de la llengua materna. Som els primers del món en ciències i els segons en matemàtiques, però el major repte d'ensenyar matemàtiques és aconseguir que els alumnes comprenguen el que lligen, l'enunciat dels problemes. Per això el fonamental és que lligen. I també és molt important l'ensenyament de llengües estrangeres. El finès és una llengua minoritària. Els alumnes també estudien suec i anglès obligatòriament. I alemany, francès o italià com optatives. Però tenen un gran avantatge. Les pel·lícules i sèries de televisió estrangeres no estan doblegades. Totes es passen amb subtítols. Els xiquets s'acostumen des de menuts a escoltar altres idiomes i, a més, adquireixen destresa lectora. Cal llegir ràpid els subtítols per a no perdre el fil del programa», apunta Tuija Yrjö-Koskinen, professora d'anglès. Envege la fluïdesa amb la qual tots parlen l'idioma de Shakespeare en la classe de Sailu. I fins i tot parlen algunes paraules d'espanyol perquè Els Serrà és la sèrie de moda.
La jornada de Saili és intensiva, de 8 del matí a 3 de la vesprada. Però les classes són molt breus: 45 minuts mal contats. Hi ha un esbarjo obligatori a l'aire lliure (els adolescents s'ajunten en l'entrada perquè en el pati fa fred) i una pausa de mitja hora per a menjar. Tot l'horari està esquitxat de breus descansos que fan suportable el dia. Acaben frescos. No els hi aclapara amb una muntanya de matèries. Les carteres són lleugeres. S'estimula el raonament crític abans que la memorització. Hi ha classes disteses, com ball de saló, teatre, art digital, perruqueria, arts marcials, hoquei sobre gel, esquí de travessia, cuina! (Saili i la seua germane Mikael van aprendre a cuinar en el col·legi i preparen el sopar a casa quan els toca). També primers auxilis, fusteria, soldadura o música. Els alumnes toquen el violí, la guitarra elèctrica o altres instruments, segons les seues preferències. I, sobretot, s'estimula el pensament crític. Es convida a discutir. El sistema espanyol margina el debat i l'expressió oral. L'alumne pren apunts passivament, badalla.
Saili torna a casa, juga una estona a l'hoquei i fa els deures. «Tarde d'una a dues hores. Després cuide del meu germà Joel o cuine si no hi ha ningú més a casa. A les set hem sopat. Em connecte una estona al Messenger si el meu pare no està treballant en l'ordinador. O jugue a videojocs de rol i d'estratègia. Després, em fique al llit i em quede llegint fins a les onze. Els meus llibres preferits són les novel·les de Julio Verne i tots els d'Harry Potter. L'últim ho vaig a llegir en anglès».
Finlàndia presumeix del major índex de lectura de llibres i premsa d'Europa. Tres vegades per setmana la família pren la sauna a casa. «Ho fem junts. És el lloc on es comenten les preocupacions i els projectes, on es planegen les vacances. Sempre cercant el sol. Hem anat A Madeira, París i Tunis», explica Leena, la seua mare. Saili encara no té clar què vol ser de major. «Químic, veterinari o dissenyador de videojocs.» Li pregunte si és feliç. I em respon sense pestañear que si.