Ramon Flecha en les Jornades d'EPA de Bilbao en febrer del 2007, enfoca els reptes d'aquesta etapa educativa en el s. XXI
divendres, de juliol 04, 2008
Jornades "Hezkuntzaren erronkak"
Ramón Flecha parle sobre les "Escoles que superen desigualtats" en les Jornades "HEZKUNTZAREN ERRONKAK" organitzades per Adarra Bilbao l'any 2002, a manera d'homenatge a Luis Otano
Comunitats d'aprenentatge
Congrés a l'auditori del Palau Euskalduna del País Basc: Comunitats d'Aprenentatge.
diumenge, d’abril 06, 2008
IInes. Jornades WEBQUEST
I de Jornada en Jornada, com ja vaig fer referència, el passat dia 29 de març, van tenir lloc a ledifici modernista de la Casa de Convalencència de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, les Segones Jornades WebQuest, organitzades per la Comunitat Catalana de WebQuest i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La jornada comptà, igual que la trobada de Clic, amb més de 200 persones.
S'ha creat un bloc expressament per a aquest esdeveniment on podem trobar tota la informació, el material dels tallers, les presentacions, les experiències , etc.., . Esment especial podem visitar la webquest a l'aula de ciència d'Imma Palahí Pibernat, una de les autores del TEQ i de Sebastià Capella.
També us aconselle donar un cop d'ull a la conferència de Fernando Garcia Pàez, del CEIP San Walabonso de Niebla (Huelva) sobre les Webquest i les TIC, Així mateix Fernando, va fer referència a una altra presentació seua sobre les competències bàsiques i en concret sobre la digital, us l'adjunte per seu interès.
La jornada comptà, igual que la trobada de Clic, amb més de 200 persones.
S'ha creat un bloc expressament per a aquest esdeveniment on podem trobar tota la informació, el material dels tallers, les presentacions, les experiències , etc.., . Esment especial podem visitar la webquest a l'aula de ciència d'Imma Palahí Pibernat, una de les autores del TEQ i de Sebastià Capella.
També us aconselle donar un cop d'ull a la conferència de Fernando Garcia Pàez, del CEIP San Walabonso de Niebla (Huelva) sobre les Webquest i les TIC, Així mateix Fernando, va fer referència a una altra presentació seua sobre les competències bàsiques i en concret sobre la digital, us l'adjunte per seu interès.
Ira. Trobada Clic
Acabe d’assistir a la I trobada CLIC que ha tingut lloc a la UJI de Castelló i ha estat organitzada pel Seminari d'Informàtica de Castelló, amb la col·laboració de la pròpia Universitat i el CEFIRE de Castelló. Una jornada que ha estat d’allò més interessant per al professorat atret per aquest projecte.
La conferència inaugural ha estat a càrrec, com no podia ser menys, de Francesc Busquets, el pare del Clic que ha 
estat recordant els inicis per a després contar les expectatives, el futur, d’aquest projecte que té com a base la coordinació, la cooperació, la solidaritat, en definitiva, el treball en equip d’un bon grapat de mestres; un projecte que, com ha comentat Francesc engloba, dins de les TIC’s a l’escola, la creació i l’expressió, la comunicació, la informació, la medioteca i el suport a l’aprenentatge.
Com ha dit Francesc Busquet, el projecte se li ha “anat de les mans”, en el sentit que la seua popularitat ha possibilitat la participació de mestres, no només de dins de les nostres fronteres, sinó també de fora, així ha comentat les nombroses versions que s’han dut i continuen duent-se a terme.
No ha estat menys interessat el doble DVD amb el que s’ha obsequiat al personal participant; l’un sobre les publicacions del Seminari d’Informàtica de Castelló sobre les activitats de Clic corresponents al coneixement de Castelló i els seus costums i l’altre sobre tota la biblioteca de les activitats de JClic publicades fins ara.
Diferents companys i companyes has exposat alguns dels seus projectes i ha tancat la trobada el professor Adell de la UJI amb una conferència sobre: “Algunes idees sobre com desenvolupar la competència digital en Primària i ESO.
Tot un èxit de participació i coneixement de noves experiències, així com el futur del projecte podria ser un bon resum d’aquesta trobada.
dilluns, de març 31, 2008
La mort de Martin Luther King
El proper dia 4 d'abril farà 40 anys que s'apagà la veu del què fou l'exemple de la dignitat i el valor en la lluita pels drets civils: Martin Luther King
Va ser assassinat en un hotel de Memphis, als 39 anys anys d'edat. L'assassí, James Earl Ray, un home blanc que s'havia escapat de la presó. Quan es va conèixer la seua mort, la ràbia i la violència es van propagar en forma de disturbis per més d'un centenar de ciutats, el final amarg d'una era de somnis i esperances.
El seu pare, el predicador baptista que li havia inculcat els valors de la dignitat i de la justícia va dir: "Va ser l'odi en aquesta terra el qual em va llevar al meu fill"
El País relata la seua vida.
Podem escoltar el seu discurs més important, aquell que començava: "I have a dream": Tinc un somni
Va ser assassinat en un hotel de Memphis, als 39 anys anys d'edat. L'assassí, James Earl Ray, un home blanc que s'havia escapat de la presó. Quan es va conèixer la seua mort, la ràbia i la violència es van propagar en forma de disturbis per més d'un centenar de ciutats, el final amarg d'una era de somnis i esperances.
El seu pare, el predicador baptista que li havia inculcat els valors de la dignitat i de la justícia va dir: "Va ser l'odi en aquesta terra el qual em va llevar al meu fill"
El País relata la seua vida.
Podem escoltar el seu discurs més important, aquell que començava: "I have a dream": Tinc un somni
dilluns, de febrer 18, 2008
EL SECRET DELS FINLANDESOS (IV)
Carlos Manuel Sánchez
On estrenyen més les rosques? «Sens dubte, en l'ensenyament de la llengua materna. Som els primers del món en ciències i els segons en matemàtiques, però el major repte d'ensenyar matemàtiques és aconseguir que els alumnes comprenguen el que lligen, l'enunciat dels problemes. Per això el fonamental és que lligen. I també és molt important l'ensenyament de llengües estrangeres. El finès és una llengua minoritària. Els alumnes també estudien suec i anglès obligatòriament. I alemany, francès o italià com optatives. Però tenen un gran avantatge. Les pel·lícules i sèries de televisió estrangeres no estan doblegades. Totes es passen amb subtítols. Els xiquets s'acostumen des de menuts a escoltar altres idiomes i, a més, adquireixen destresa lectora. Cal llegir ràpid els subtítols per a no perdre el fil del programa», apunta Tuija Yrjö-Koskinen, professora d'anglès. Envege la fluïdesa amb la qual tots parlen l'idioma de Shakespeare en la classe de Sailu. I fins i tot parlen algunes paraules d'espanyol perquè Els Serrà és la sèrie de moda.
La jornada de Saili és intensiva, de 8 del matí a 3 de la vesprada. Però les classes són molt breus: 45 minuts mal contats. Hi ha un esbarjo obligatori a l'aire lliure (els adolescents s'ajunten en l'entrada perquè en el pati fa fred) i una pausa de mitja hora per a menjar. Tot l'horari està esquitxat de breus descansos que fan suportable el dia. Acaben frescos. No els hi aclapara amb una muntanya de matèries. Les carteres són lleugeres. S'estimula el raonament crític abans que la memorització. Hi ha classes disteses, com ball de saló, teatre, art digital, perruqueria, arts marcials, hoquei sobre gel, esquí de travessia, cuina! (Saili i la seua germane Mikael van aprendre a cuinar en el col·legi i preparen el sopar a casa quan els toca). També primers auxilis, fusteria, soldadura o música. Els alumnes toquen el violí, la guitarra elèctrica o altres instruments, segons les seues preferències. I, sobretot, s'estimula el pensament crític. Es convida a discutir. El sistema espanyol margina el debat i l'expressió oral. L'alumne pren apunts passivament, badalla.
Saili torna a casa, juga una estona a l'hoquei i fa els deures. «Tarde d'una a dues hores. Després cuide del meu germà Joel o cuine si no hi ha ningú més a casa. A les set hem sopat. Em connecte una estona al Messenger si el meu pare no està treballant en l'ordinador. O jugue a videojocs de rol i d'estratègia. Després, em fique al llit i em quede llegint fins a les onze. Els meus llibres preferits són les novel·les de Julio Verne i tots els d'Harry Potter. L'últim ho vaig a llegir en anglès».
Finlàndia presumeix del major índex de lectura de llibres i premsa d'Europa. Tres vegades per setmana la família pren la sauna a casa. «Ho fem junts. És el lloc on es comenten les preocupacions i els projectes, on es planegen les vacances. Sempre cercant el sol. Hem anat A Madeira, París i Tunis», explica Leena, la seua mare. Saili encara no té clar què vol ser de major. «Químic, veterinari o dissenyador de videojocs.» Li pregunte si és feliç. I em respon sense pestañear que si.
On estrenyen més les rosques? «Sens dubte, en l'ensenyament de la llengua materna. Som els primers del món en ciències i els segons en matemàtiques, però el major repte d'ensenyar matemàtiques és aconseguir que els alumnes comprenguen el que lligen, l'enunciat dels problemes. Per això el fonamental és que lligen. I també és molt important l'ensenyament de llengües estrangeres. El finès és una llengua minoritària. Els alumnes també estudien suec i anglès obligatòriament. I alemany, francès o italià com optatives. Però tenen un gran avantatge. Les pel·lícules i sèries de televisió estrangeres no estan doblegades. Totes es passen amb subtítols. Els xiquets s'acostumen des de menuts a escoltar altres idiomes i, a més, adquireixen destresa lectora. Cal llegir ràpid els subtítols per a no perdre el fil del programa», apunta Tuija Yrjö-Koskinen, professora d'anglès. Envege la fluïdesa amb la qual tots parlen l'idioma de Shakespeare en la classe de Sailu. I fins i tot parlen algunes paraules d'espanyol perquè Els Serrà és la sèrie de moda.
La jornada de Saili és intensiva, de 8 del matí a 3 de la vesprada. Però les classes són molt breus: 45 minuts mal contats. Hi ha un esbarjo obligatori a l'aire lliure (els adolescents s'ajunten en l'entrada perquè en el pati fa fred) i una pausa de mitja hora per a menjar. Tot l'horari està esquitxat de breus descansos que fan suportable el dia. Acaben frescos. No els hi aclapara amb una muntanya de matèries. Les carteres són lleugeres. S'estimula el raonament crític abans que la memorització. Hi ha classes disteses, com ball de saló, teatre, art digital, perruqueria, arts marcials, hoquei sobre gel, esquí de travessia, cuina! (Saili i la seua germane Mikael van aprendre a cuinar en el col·legi i preparen el sopar a casa quan els toca). També primers auxilis, fusteria, soldadura o música. Els alumnes toquen el violí, la guitarra elèctrica o altres instruments, segons les seues preferències. I, sobretot, s'estimula el pensament crític. Es convida a discutir. El sistema espanyol margina el debat i l'expressió oral. L'alumne pren apunts passivament, badalla.
Saili torna a casa, juga una estona a l'hoquei i fa els deures. «Tarde d'una a dues hores. Després cuide del meu germà Joel o cuine si no hi ha ningú més a casa. A les set hem sopat. Em connecte una estona al Messenger si el meu pare no està treballant en l'ordinador. O jugue a videojocs de rol i d'estratègia. Després, em fique al llit i em quede llegint fins a les onze. Els meus llibres preferits són les novel·les de Julio Verne i tots els d'Harry Potter. L'últim ho vaig a llegir en anglès».
Finlàndia presumeix del major índex de lectura de llibres i premsa d'Europa. Tres vegades per setmana la família pren la sauna a casa. «Ho fem junts. És el lloc on es comenten les preocupacions i els projectes, on es planegen les vacances. Sempre cercant el sol. Hem anat A Madeira, París i Tunis», explica Leena, la seua mare. Saili encara no té clar què vol ser de major. «Químic, veterinari o dissenyador de videojocs.» Li pregunte si és feliç. I em respon sense pestañear que si.
EL SECRET DELS FINLANDESOS (III)
Carlos Manuel Sánchez
Però tornem amb Saili, que ha sonat el timbre (les notes d'una belada al piano d'Erik Satie) i entra en classe. Cursa 9è grau, l'equivalent de 4t de l'ESO a Espanya. En l'escola de Saarnilaakson hi ha 400 alumnes i 40 professors, metge, assistent social, psicòleg i fins i tot dentista. I la ràtio és de menys de vint estudiants per aula (a Finlàndia, per llei, no pot haver més de 24). En la classe del meu fill hi ha 34. Els companys de Saili són formalets, almenys a primera vista. I és que en l'ideari del col·legi, a més d'en la civilització europea i el multiculturalisme (hi ha classes d'història de l'islam o del catolicisme, encara que la població és majoritàriament luterana), es fa una èmfasi obsessiva en els bons modals. Em sorprèn el respecte reverencial que li tenen als professors. «Sí, ens sentim respectats i valorats per la societat. Ser mestre és una professió de prestigi a la qual solament aspiren els millors. I no n'hi ha prou amb ser molt bo en la teua matèria. Has de destacar també a l'hora de saber transmetre els teus coneixements. Però el respecte dels alumnes t'ho guanyes dia a dia. En 20 segons ho pots perdre», explica Mati Karkkainen, docent de ciències, en la sala de professors, molt acollidora: un piano, una safata amb bombons, cafeteres fumejants. Els mestres tenen un bon sou en comparació dels espanyols, encara que alguns es queixen. Rocío no, per descomptat. Aquesta madrilenya imparteix classes d'espanyol. «Cobrament 1.800 euros per 15 hores setmanals. El sistema no incentiva que treballes més. Prefereixen repartir el treball perquè no haja atur. Com? Augmentant molt els impostos als que guanyen més. A mi només em retenen el 10 per cent. Però a un metge que guanye 5.000 euros li retenen la meitat. A més, tens dret a atur tota la vida. Hauria de pensar-me'l molt per a tornar A Espanya».
Compte, als xiquets finlandesos no els agrada el cole. Saili, que trau excel·lents sense despentinar-se, ho considera «massa fàcil». Els seus companys, menys brillants, reconeixen que cal treballar massa. I Päivi Junkkari, professora d'anglès, recorda la seua adolescència com una etapa ingrata, de molt sacrifici. «Els alumnes no vénen al col·legi a passar-s'ho bomba. És un treball. Però saben que tots tenen les mateixes oportunitats. Dóna igual a l'escola que vagen, en el centre d'Hèlsinki o en un poble de l'Àrtic. Totes tenen el mateix nivell». Kari Kajainen assente. «Ens vam centrar que la majoria dels alumnes siguen molt competents. Que el nivell mig siga alt. No és una educació elitista. Preferim que tots traguen aprovats i notables; que haja alumnes de matrícula no és una prioritat. I, sobretot, quan veem que algun té problemes, li vam assignar de seguida un professor de suport. Té classes extra. Estem molt pendents i no vam deixar que es retarde.»
Els deures són sagrats. I està molt mal vist que algú copie, fins i tot pels mateixos alumnes. Que algú traga una xulla és impensable. «En la nostra cultura són molt importants dos valors: l'honradesa i el treball», comenta Päivi Junkkari. No és casualitat que Finlàndia també encapçale les estadístiques de transparència i menys corrupció pública. Kari Kajainen apunta altra peculiaritat nòrdica. No hi ha repetidors. Li dic que a Espanya el 43 per cent dels alumnes de Secundària ha repetit curs alguna vegada. I que el meu fill, que sempre se salva al final, té incomptables oportunitats per a aprovar cada assignatura i, tanmateix, solen quedar-li un parell per a setembre. Kajainen posa cara de sorpresa. «Ací només tens una oportunitat per a aprovar un examen per la mateixa raó que la vida només es viu una vegada. I cal aprofitar-la. Si no aproves, et quedes una hora més en classe fins que demostres que t'ho saps i si no, estudies a l'estiu, però la promoció és automàtica».
Però tornem amb Saili, que ha sonat el timbre (les notes d'una belada al piano d'Erik Satie) i entra en classe. Cursa 9è grau, l'equivalent de 4t de l'ESO a Espanya. En l'escola de Saarnilaakson hi ha 400 alumnes i 40 professors, metge, assistent social, psicòleg i fins i tot dentista. I la ràtio és de menys de vint estudiants per aula (a Finlàndia, per llei, no pot haver més de 24). En la classe del meu fill hi ha 34. Els companys de Saili són formalets, almenys a primera vista. I és que en l'ideari del col·legi, a més d'en la civilització europea i el multiculturalisme (hi ha classes d'història de l'islam o del catolicisme, encara que la població és majoritàriament luterana), es fa una èmfasi obsessiva en els bons modals. Em sorprèn el respecte reverencial que li tenen als professors. «Sí, ens sentim respectats i valorats per la societat. Ser mestre és una professió de prestigi a la qual solament aspiren els millors. I no n'hi ha prou amb ser molt bo en la teua matèria. Has de destacar també a l'hora de saber transmetre els teus coneixements. Però el respecte dels alumnes t'ho guanyes dia a dia. En 20 segons ho pots perdre», explica Mati Karkkainen, docent de ciències, en la sala de professors, molt acollidora: un piano, una safata amb bombons, cafeteres fumejants. Els mestres tenen un bon sou en comparació dels espanyols, encara que alguns es queixen. Rocío no, per descomptat. Aquesta madrilenya imparteix classes d'espanyol. «Cobrament 1.800 euros per 15 hores setmanals. El sistema no incentiva que treballes més. Prefereixen repartir el treball perquè no haja atur. Com? Augmentant molt els impostos als que guanyen més. A mi només em retenen el 10 per cent. Però a un metge que guanye 5.000 euros li retenen la meitat. A més, tens dret a atur tota la vida. Hauria de pensar-me'l molt per a tornar A Espanya».
Compte, als xiquets finlandesos no els agrada el cole. Saili, que trau excel·lents sense despentinar-se, ho considera «massa fàcil». Els seus companys, menys brillants, reconeixen que cal treballar massa. I Päivi Junkkari, professora d'anglès, recorda la seua adolescència com una etapa ingrata, de molt sacrifici. «Els alumnes no vénen al col·legi a passar-s'ho bomba. És un treball. Però saben que tots tenen les mateixes oportunitats. Dóna igual a l'escola que vagen, en el centre d'Hèlsinki o en un poble de l'Àrtic. Totes tenen el mateix nivell». Kari Kajainen assente. «Ens vam centrar que la majoria dels alumnes siguen molt competents. Que el nivell mig siga alt. No és una educació elitista. Preferim que tots traguen aprovats i notables; que haja alumnes de matrícula no és una prioritat. I, sobretot, quan veem que algun té problemes, li vam assignar de seguida un professor de suport. Té classes extra. Estem molt pendents i no vam deixar que es retarde.»
Els deures són sagrats. I està molt mal vist que algú copie, fins i tot pels mateixos alumnes. Que algú traga una xulla és impensable. «En la nostra cultura són molt importants dos valors: l'honradesa i el treball», comenta Päivi Junkkari. No és casualitat que Finlàndia també encapçale les estadístiques de transparència i menys corrupció pública. Kari Kajainen apunta altra peculiaritat nòrdica. No hi ha repetidors. Li dic que a Espanya el 43 per cent dels alumnes de Secundària ha repetit curs alguna vegada. I que el meu fill, que sempre se salva al final, té incomptables oportunitats per a aprovar cada assignatura i, tanmateix, solen quedar-li un parell per a setembre. Kajainen posa cara de sorpresa. «Ací només tens una oportunitat per a aprovar un examen per la mateixa raó que la vida només es viu una vegada. I cal aprofitar-la. Si no aproves, et quedes una hora més en classe fins que demostres que t'ho saps i si no, estudies a l'estiu, però la promoció és automàtica».
EL SECRET DELS FINLANDESOS (II)
Carlos Manuel Sánchez
Em descalce, deixe les sabates en el rebedor i converse amb els Sipilä en mitjons mentre adonem del cafè, els panets, el suc de baies i el formatge lapó amb melmelada. Seppo, el pare, és teòleg i es guanya la vida traduint la Bíblia. Domina una dotzena d'idiomes, entre ells arameo, copto i àrab clàssic. Leena, la mare, és infermera i treballa en un hospital. Mikael, el germà major, té 18 anys i vol estudiar Art Dramàtic en la universitat, però reconeix que les possibilitats de passar el tall a la primera són escasses. Joel, el menor, de 12 anys, és discapacitat psíquic i acudeix a un col·legi d'educació especial. L'habitatge familiar és un dúplex de classe mitja en el centre urbà de Espoo. El d'urbà ‘’ cal matisar-lo. Un bosc d'avets limita amb la casa. «Ens vam mudar ací fa any i mig. L'aire és molt pur». Espoo és la segona ciutat de Finlàndia en habitants i la de major percentatge de població universitària en un país on el 34 per cent dels adults té estudis superiors. «No hi ha tot just delinqüència. Els nostres fills poden passejar de nit amb tranquil·litat», explica el pare. I Saili postil·la en un anglès prístino: «Finlàndia és segura. Ni sunamis, ni terratrèmols… M'agrada viure ací». Jo els explique que em vaig criar en el carrer. I això és una mica que s'ha perdut a Espanya, pels menys en les grans ciutats. Que els xiquets puguen jugar a l'aire lliure sense vigilància.
Les vuit menys quart. Hora de posar-se les sabates i eixir camí de les respectives ocupacions. Saili agafa el bus urbà (no hi ha autobusos escolars). El bitllet ho subvenciona el municipi. Per llei, cap alumne pot viure a més de cinc quilòmetres de l'escola. Podria anar caminant, un passeig de vint minuts, però cau aguaneu i no li abelleix. Saili té moto i bicicleta, com la majoria de les seues compis, però només uns pocs desafien al fred en aquesta època. En l'exterior, les instal·lacions de l'escola Saarnilaakson donen una impressió espartana, excepte per la gespa dels camps d'esport que la circumden. En l'entrada no es veu a desenes d'estudiantes apurant la primera cigarreta del matí, com en els instituts espanyols. Ni una burilla ni una fulla ni una pintada. «Ací no s'embruta ni la neu», em diu el fotògraf.
En l'interior, la neteja ressalta encara més. No hi ha gargots en els pupitres ni en els lavabos. Tot sembla recién estrenat. Saarnilaakson és una escola pública, com el 97 per cent dels centres finlandesos, a diferència d'Espanya, on el 35 per cent són privats. Per descomptat, és gratuïta. Però l'equipament és el d'un col·legi car en el nostre país. Les aules disposen d'un televisor amb pantalla gegant de plasma, aquari de 200 litres amb pececitos de colors, cuina amb aigüera, mitjans audiovisuals, aire condicionat, moltes plantes. Hi ha un ordinador per cada dos alumnes. Una dotzena de màquines de cosir en la classe de costura, aparells de soldar, eines de fusteria, esquís… Un gimnàs cobert, un auditori per a les classes de teatre i un menjador amb autoservei. Tot en perfecte estat de revista. Els llibres de text són gratis (com dolen els 200 euros que he de desemborsar cada setembre!), el material escolar és gratis, el menjar és gratis. No sembla massa apetitosa i els estudiants reneguen, però la mengen. A l'Ajuntament li costa 65 cèntims cada menú: un plat calent, llet i fruita. Tanta generositat em posa les dents llargues. I quan Kari Kajalainen, professor de matemàtiques, m'explica que si un xiquet vol estudiar, pot arribar a ser metge o jutge o enginyer, el que es propose, si s'esforça, encara que la seua família siga pobra, pose cara d'incredulitat. «L'educació de cada finlandès li costa 200.000 euros a l'Estat, des que entra en la guarderia fins que ix de la universitat amb el seu títol. És els diners millors emprats dels nostres impostos. La presidenta del país, Tarja Halonen, es va llicenciar en Dret i prové d'una humil família de classe obrera. «Quan renye als meus alumnes, els dic que estan malgastant els diners dels contribuents». I altra professora, Päivi Ketola, em conta que els universitaris només han de pagar els llibres i el menjar (2.50 euros en la cafeteria de la facultat). L'Estat els ajuda a emancipar-se amb subvencions per a llogar un habitatge i una paga. Tot el sistema està muntat perquè els finlandesos s'acostumen a ser autònoms des de bé pequeñitos i es vagen a viure pel seu compte als 18 anys.
Em descalce, deixe les sabates en el rebedor i converse amb els Sipilä en mitjons mentre adonem del cafè, els panets, el suc de baies i el formatge lapó amb melmelada. Seppo, el pare, és teòleg i es guanya la vida traduint la Bíblia. Domina una dotzena d'idiomes, entre ells arameo, copto i àrab clàssic. Leena, la mare, és infermera i treballa en un hospital. Mikael, el germà major, té 18 anys i vol estudiar Art Dramàtic en la universitat, però reconeix que les possibilitats de passar el tall a la primera són escasses. Joel, el menor, de 12 anys, és discapacitat psíquic i acudeix a un col·legi d'educació especial. L'habitatge familiar és un dúplex de classe mitja en el centre urbà de Espoo. El d'urbà ‘’ cal matisar-lo. Un bosc d'avets limita amb la casa. «Ens vam mudar ací fa any i mig. L'aire és molt pur». Espoo és la segona ciutat de Finlàndia en habitants i la de major percentatge de població universitària en un país on el 34 per cent dels adults té estudis superiors. «No hi ha tot just delinqüència. Els nostres fills poden passejar de nit amb tranquil·litat», explica el pare. I Saili postil·la en un anglès prístino: «Finlàndia és segura. Ni sunamis, ni terratrèmols… M'agrada viure ací». Jo els explique que em vaig criar en el carrer. I això és una mica que s'ha perdut a Espanya, pels menys en les grans ciutats. Que els xiquets puguen jugar a l'aire lliure sense vigilància.
Les vuit menys quart. Hora de posar-se les sabates i eixir camí de les respectives ocupacions. Saili agafa el bus urbà (no hi ha autobusos escolars). El bitllet ho subvenciona el municipi. Per llei, cap alumne pot viure a més de cinc quilòmetres de l'escola. Podria anar caminant, un passeig de vint minuts, però cau aguaneu i no li abelleix. Saili té moto i bicicleta, com la majoria de les seues compis, però només uns pocs desafien al fred en aquesta època. En l'exterior, les instal·lacions de l'escola Saarnilaakson donen una impressió espartana, excepte per la gespa dels camps d'esport que la circumden. En l'entrada no es veu a desenes d'estudiantes apurant la primera cigarreta del matí, com en els instituts espanyols. Ni una burilla ni una fulla ni una pintada. «Ací no s'embruta ni la neu», em diu el fotògraf.
En l'interior, la neteja ressalta encara més. No hi ha gargots en els pupitres ni en els lavabos. Tot sembla recién estrenat. Saarnilaakson és una escola pública, com el 97 per cent dels centres finlandesos, a diferència d'Espanya, on el 35 per cent són privats. Per descomptat, és gratuïta. Però l'equipament és el d'un col·legi car en el nostre país. Les aules disposen d'un televisor amb pantalla gegant de plasma, aquari de 200 litres amb pececitos de colors, cuina amb aigüera, mitjans audiovisuals, aire condicionat, moltes plantes. Hi ha un ordinador per cada dos alumnes. Una dotzena de màquines de cosir en la classe de costura, aparells de soldar, eines de fusteria, esquís… Un gimnàs cobert, un auditori per a les classes de teatre i un menjador amb autoservei. Tot en perfecte estat de revista. Els llibres de text són gratis (com dolen els 200 euros que he de desemborsar cada setembre!), el material escolar és gratis, el menjar és gratis. No sembla massa apetitosa i els estudiants reneguen, però la mengen. A l'Ajuntament li costa 65 cèntims cada menú: un plat calent, llet i fruita. Tanta generositat em posa les dents llargues. I quan Kari Kajalainen, professor de matemàtiques, m'explica que si un xiquet vol estudiar, pot arribar a ser metge o jutge o enginyer, el que es propose, si s'esforça, encara que la seua família siga pobra, pose cara d'incredulitat. «L'educació de cada finlandès li costa 200.000 euros a l'Estat, des que entra en la guarderia fins que ix de la universitat amb el seu títol. És els diners millors emprats dels nostres impostos. La presidenta del país, Tarja Halonen, es va llicenciar en Dret i prové d'una humil família de classe obrera. «Quan renye als meus alumnes, els dic que estan malgastant els diners dels contribuents». I altra professora, Päivi Ketola, em conta que els universitaris només han de pagar els llibres i el menjar (2.50 euros en la cafeteria de la facultat). L'Estat els ajuda a emancipar-se amb subvencions per a llogar un habitatge i una paga. Tot el sistema està muntat perquè els finlandesos s'acostumen a ser autònoms des de bé pequeñitos i es vagen a viure pel seu compte als 18 anys.
EL SECRET DELS FINLANDESOS (I)
Aquest article l'he llegit en "XLSemanal", una revista digital.
El periodista, Carlos Carrion, conviu 24 hores amb un alumne finlandès de 15 anys, per intentar analitzar les claus sobre l'èxit i el fracàs acadèmic del país capdavanter ens els informes PISA. Un alumne "normalet" dels que solen acabar la secundària amb notes excel·lents, parlant un perfecte anglès i llegint un llibre a la setmana.
"Els presente a Saili Sipilä. Té 15 anys. Viu amb els seus pares i els seus dos germans en Espoo, una ciutat de 360.000 habitants als afores d'Hèlsinki. He volat 4.000 quilòmetres per a conèixer-lo. Per què? Per dues raons: perquè sóc periodista i perquè tinc un fill de la mateixa edat. Com periodista, vull saber per quina raó Saili, un adolescent normalet de Finlàndia acabarà la Secundària amb excel·lents notes, parlant anglès a la perfecció i llegint un llibre per setmana. El típic per a un finlandès. Com pare, vull saber si és inevitable que el meu fill, Manuel, un adolescent normalet, acabe els seus estudis obligatoris aprovant pels pèls, parlant com pot quatre paraules en anglès i sense el menor interès per la lectura. El típic per a un espanyol. Haguera estat diferent si haguera nascut a Finlàndia? Quines comparances entre l'educació finlandesa i l'espanyola puc fer com periodista? Quines lliçons puc aprendre com a pare?
Repàs en l'avió els resultats calentets de l'últim informe PISA, un examen trianual que amida les capacitats dels alumnes de 15 anys de 57 països en ciències, matemàtiques i lectura. Van participar 375.000 estudiants. En Espanya, quasi 20.000 alumnes de Secundària de 686 col·legis i instituts. Vegem les notes. Ciències: Finlàndia, 1ª, 563 punts. Espanya, 31ª, 488 punts. Si l'aprovat ho marca la mitjana dels països de l'OCDE (491 punts), ja tenim el primer suspès. Matemàtiques: Finlàndia, 2ª, 548 punts, a només un de Xinesa Taipei. Espanya, 31ª, 480, a quatre de la mitjana dels països desenvolupats. Segon insuficient. Lectura: Finlàndia, 2ª (547), per darrere de Corea del Sud. Espanya, 35ª (461), protagonitza a més el pitjor descens en comprensió lectora dels països de l'OCDE (485) des de l'últim informe. Els nostres fills no entenen el que lligen. A la quarta línia de qualsevol text es perden. Molt deficient.
Tres cates en les tres assignatures bàsiques. Què fem? Castiguem de cara a la paret als alumnes, als pares, als professors, a les autoritats, a tots? Alemanya va collir unes carabasses semblants fa tres anys i la commoció va ser tan majúscula que els polítics es van posar les piles i enguany els seus estudiants han aprovat amb nota. Ací, el Govern culpa a Franco (la precària educació dels pares dificulta la dels fills). A més, la festa va per barris, llija's per comunitats autònomes. Els riojans poden traure pit: estan en el grupet de cap. Els andalusos haurien d'anar pensant en les recuperacions: en mats els guanya fins Azerbaitjan.
Taxi fins a Espoo. Són les set del matí i encara no ha clarejat. Ni ho farà. No veuré el sol durant la meua estada a Finlàndia. Cels coberts i nit tancada a les tres de la vesprada. En aquesta època de l'any és un país en penombra i amb els seus 5,3 milions d'habitants obsessionats a encendre ciris, veles i lamparetes. Almoines de llum. Arribe a casa dels Sipilä a temps per a ser convidat al desdejuni familiar. No és l'habitual, perquè cadascun sol prendre un mos pel seu compte, però ahir (6 de desembre) va ser el Dia de la Independència i l'ocasió ho mereix. Em sorprèn que Saili no tinga pont, doncs el festiu cau en dijous. El meu fill va enllaçar quatre dies de vacances gràcies al viaducte de la Constitució. En Finlàndia, si una escola fa pont (els centres tenen autonomia per a prendre aquestes decisions), abans obliga als seus alumnes a eixir una mica més tarde cada dia fins a completar les classes que s'hagueren perdut".
El periodista, Carlos Carrion, conviu 24 hores amb un alumne finlandès de 15 anys, per intentar analitzar les claus sobre l'èxit i el fracàs acadèmic del país capdavanter ens els informes PISA. Un alumne "normalet" dels que solen acabar la secundària amb notes excel·lents, parlant un perfecte anglès i llegint un llibre a la setmana.
"Els presente a Saili Sipilä. Té 15 anys. Viu amb els seus pares i els seus dos germans en Espoo, una ciutat de 360.000 habitants als afores d'Hèlsinki. He volat 4.000 quilòmetres per a conèixer-lo. Per què? Per dues raons: perquè sóc periodista i perquè tinc un fill de la mateixa edat. Com periodista, vull saber per quina raó Saili, un adolescent normalet de Finlàndia acabarà la Secundària amb excel·lents notes, parlant anglès a la perfecció i llegint un llibre per setmana. El típic per a un finlandès. Com pare, vull saber si és inevitable que el meu fill, Manuel, un adolescent normalet, acabe els seus estudis obligatoris aprovant pels pèls, parlant com pot quatre paraules en anglès i sense el menor interès per la lectura. El típic per a un espanyol. Haguera estat diferent si haguera nascut a Finlàndia? Quines comparances entre l'educació finlandesa i l'espanyola puc fer com periodista? Quines lliçons puc aprendre com a pare?
Repàs en l'avió els resultats calentets de l'últim informe PISA, un examen trianual que amida les capacitats dels alumnes de 15 anys de 57 països en ciències, matemàtiques i lectura. Van participar 375.000 estudiants. En Espanya, quasi 20.000 alumnes de Secundària de 686 col·legis i instituts. Vegem les notes. Ciències: Finlàndia, 1ª, 563 punts. Espanya, 31ª, 488 punts. Si l'aprovat ho marca la mitjana dels països de l'OCDE (491 punts), ja tenim el primer suspès. Matemàtiques: Finlàndia, 2ª, 548 punts, a només un de Xinesa Taipei. Espanya, 31ª, 480, a quatre de la mitjana dels països desenvolupats. Segon insuficient. Lectura: Finlàndia, 2ª (547), per darrere de Corea del Sud. Espanya, 35ª (461), protagonitza a més el pitjor descens en comprensió lectora dels països de l'OCDE (485) des de l'últim informe. Els nostres fills no entenen el que lligen. A la quarta línia de qualsevol text es perden. Molt deficient.
Tres cates en les tres assignatures bàsiques. Què fem? Castiguem de cara a la paret als alumnes, als pares, als professors, a les autoritats, a tots? Alemanya va collir unes carabasses semblants fa tres anys i la commoció va ser tan majúscula que els polítics es van posar les piles i enguany els seus estudiants han aprovat amb nota. Ací, el Govern culpa a Franco (la precària educació dels pares dificulta la dels fills). A més, la festa va per barris, llija's per comunitats autònomes. Els riojans poden traure pit: estan en el grupet de cap. Els andalusos haurien d'anar pensant en les recuperacions: en mats els guanya fins Azerbaitjan.
Taxi fins a Espoo. Són les set del matí i encara no ha clarejat. Ni ho farà. No veuré el sol durant la meua estada a Finlàndia. Cels coberts i nit tancada a les tres de la vesprada. En aquesta època de l'any és un país en penombra i amb els seus 5,3 milions d'habitants obsessionats a encendre ciris, veles i lamparetes. Almoines de llum. Arribe a casa dels Sipilä a temps per a ser convidat al desdejuni familiar. No és l'habitual, perquè cadascun sol prendre un mos pel seu compte, però ahir (6 de desembre) va ser el Dia de la Independència i l'ocasió ho mereix. Em sorprèn que Saili no tinga pont, doncs el festiu cau en dijous. El meu fill va enllaçar quatre dies de vacances gràcies al viaducte de la Constitució. En Finlàndia, si una escola fa pont (els centres tenen autonomia per a prendre aquestes decisions), abans obliga als seus alumnes a eixir una mica més tarde cada dia fins a completar les classes que s'hagueren perdut".
diumenge, de gener 27, 2008
Prohibeixen l'ús del burka i el niqab a Holanda
Segon acabem de llegir a "El País" el govern de centre-esquerra holandès va a prohibir l'ús del burka, el vel musulmà que cobrix tot el cos i deixa una reixeta de tela per als ulls, així com el niqab, altre tipus de vel que només deixa lliures els ulls, en escoles i centres oficials, per a millorar, segons argumenta fonts del govern, la integració i la bona comunicació ciutadana.
La mesura no prohibeix l'ús d'altres vels, com ara el hiyab, l'shayla o el chador, ja que no tapen per complet el rostre.
Aquesta mesura afecta, segons càlculs oficials a unes 50 dones musulmanes.
La mesura no prohibeix l'ús d'altres vels, com ara el hiyab, l'shayla o el chador, ja que no tapen per complet el rostre.
Aquesta mesura afecta, segons càlculs oficials a unes 50 dones musulmanes.
Directori de Webquest
Carme Barba ens informa de la grata notícia sobre la recuperació gairebé completa de la base de dades dels Webquest fins i tot ampliada amb moltes noves i bones WebQuest .
"Potser en resulte estrany - ens diu Carme- que tot i tantes novetats, la xifra total no passe mai de les 1.200 , us ho explico: com que valorem molt més la qualitat que la quantitat de tant en tant faig una revisió i elimino les que se m’havien “colat” i no eren prou interessants , també elimino les que han desaparegut, les que tenen problemes greus de visualització o han incorporat publicitat molesta., etc.."
Així mateix ens passa informació d'interessants enllaços, com ara:
"Potser en resulte estrany - ens diu Carme- que tot i tantes novetats, la xifra total no passe mai de les 1.200 , us ho explico: com que valorem molt més la qualitat que la quantitat de tant en tant faig una revisió i elimino les que se m’havien “colat” i no eren prou interessants , també elimino les que han desaparegut, les que tenen problemes greus de visualització o han incorporat publicitat molesta., etc.."
Així mateix ens passa informació d'interessants enllaços, com ara:
QUADERNS DIGITALS. Ha publicat el número 50 Quaderns num 50 , entre altres hi ha un article que us recomano especialment “MÚSICA I NEUROCIENCIA” que també podeu llegir a la web de Carme Miró http://www.webdemusica.org/
NOU PORTAL del KAMPUS per a Aules Obertes , dins el PROJECTE ESPURNA
Aquest últims dies han aparegut en diversos blocs, articles o post de companys que trobo molt interessants i crec que val la pena difondre al màxim , si els voleu llegir els trobareu a:
ARRAN DE PUPITRE de Ramon Barlam “SOC UN MESTRE EMPRENYAT”
http://5centims5.blogspot.com/2008/01/sc-un-mestre-emprenyat.html
LA MIRADA PEDAGÓGICA de Boris Mir “NO VOY A HABLAR DE PISA!
http://lamiradapedagogica.blogspot.com/
ORDENADORES EN EL AULA de Manuel Área “ LAS TIC ESTAN GENERANDO INNOVACIÓN PEDADÓGICA EN EL AULA...”
http://ordenadoresenelaula.blogspot.com/2008/01/las-tic-estn-generando-innovacin.html
BITACOLA DE MESTRATIC d’ Anna Pérez “
http://www.aulablog.com/planeta/node/32060
dissabte, de gener 12, 2008
El Constructor d'Atenex
Es tracta d'una eina d'autor per a la creació de materials educatius digitals discent de forma fàcil. Simplement "arrossegant i soltant", sense saber programació alguna.
A l'àmbit de Ciències pot ser una eina força útil ja que ens permet inserir tot tipus de medis, encara que no tots els formats, en els materials creats: applets, vídeos, imatges, animacions, sons, projectes d'squeak, il·lustracions.
Pots veure un parell d'exemples d'unitats de Física realitzades amb el Constructor: Masses i molls i Llei d'Ohm . Més unitats didàctiques a la pàgina d'Atenex (UDIS).
Amb el Constructor d'Atenex es treballa des del nostre navegador, que ha de tenir el plug-in de Flash instal·lat, a més d'un Servidor "Apache" i molt millor si el servidor és local (és a dir treballar amb el nostre propi servidor en el nostre ordinador). També cal un intèrpret de PHP i el programari MySQL per a emmagatzemar les dades de forma permanent, perquè els puguem seguir usant altre dia.
Per a poder instal·lar el Constructor de Atenex, una vegada ja tenim instal·lat allò esmentat anteriorment (que també es pot instal·lar alhora que s'instal·la el Constructor) podem fer-ho des de:
- GnuLinEx: Es pot fer de dues formes; afegint un repositori o bé descarregant el paquet i fer la instal·lació de manera manual.
- Windows. Només n'hi ha una possibilitat, descarregar i instal·lar l'arxiu.
A l'àmbit de Ciències pot ser una eina força útil ja que ens permet inserir tot tipus de medis, encara que no tots els formats, en els materials creats: applets, vídeos, imatges, animacions, sons, projectes d'squeak, il·lustracions.
Pots veure un parell d'exemples d'unitats de Física realitzades amb el Constructor: Masses i molls i Llei d'Ohm . Més unitats didàctiques a la pàgina d'Atenex (UDIS).
Amb el Constructor d'Atenex es treballa des del nostre navegador, que ha de tenir el plug-in de Flash instal·lat, a més d'un Servidor "Apache" i molt millor si el servidor és local (és a dir treballar amb el nostre propi servidor en el nostre ordinador). També cal un intèrpret de PHP i el programari MySQL per a emmagatzemar les dades de forma permanent, perquè els puguem seguir usant altre dia.
Per a poder instal·lar el Constructor de Atenex, una vegada ja tenim instal·lat allò esmentat anteriorment (que també es pot instal·lar alhora que s'instal·la el Constructor) podem fer-ho des de:
- GnuLinEx: Es pot fer de dues formes; afegint un repositori o bé descarregant el paquet i fer la instal·lació de manera manual.
- Windows. Només n'hi ha una possibilitat, descarregar i instal·lar l'arxiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)