EL SECRET DELS FINLANDESOS (I)

Aquest article l'he llegit en "XLSemanal", una revista digital.
El periodista, Carlos Carrion, conviu 24 hores amb un alumne finlandès de 15 anys, per intentar analitzar les claus sobre l'èxit i el fracàs acadèmic del país capdavanter ens els informes PISA. Un alumne "normalet" dels que solen acabar la secundària amb notes excel·lents, parlant un perfecte anglès i llegint un llibre a la setmana.
"Els presente a Saili Sipilä. Té 15 anys. Viu amb els seus pares i els seus dos germans en Espoo, una ciutat de 360.000 habitants als afores d'Hèlsinki. He volat 4.000 quilòmetres per a conèixer-lo. Per què? Per dues raons: perquè sóc periodista i perquè tinc un fill de la mateixa edat. Com periodista, vull saber per quina raó Saili, un adolescent normalet de Finlàndia acabarà la Secundària amb excel·lents notes, parlant anglès a la perfecció i llegint un llibre per setmana. El típic per a un finlandès. Com pare, vull saber si és inevitable que el meu fill, Manuel, un adolescent normalet, acabe els seus estudis obligatoris aprovant pels pèls, parlant com pot quatre paraules en anglès i sense el menor interès per la lectura. El típic per a un espanyol. Haguera estat diferent si haguera nascut a Finlàndia? Quines comparances entre l'educació finlandesa i l'espanyola puc fer com periodista? Quines lliçons puc aprendre com a pare?
Repàs en l'avió els resultats calentets de l'últim informe PISA, un examen trianual que amida les capacitats dels alumnes de 15 anys de 57 països en ciències, matemàtiques i lectura. Van participar 375.000 estudiants. En Espanya, quasi 20.000 alumnes de Secundària de 686 col·legis i instituts. Vegem les notes. Ciències: Finlàndia, 1ª, 563 punts. Espanya, 31ª, 488 punts. Si l'aprovat ho marca la mitjana dels països de l'OCDE (491 punts), ja tenim el primer suspès. Matemàtiques: Finlàndia, 2ª, 548 punts, a només un de Xinesa Taipei. Espanya, 31ª, 480, a quatre de la mitjana dels països desenvolupats. Segon insuficient. Lectura: Finlàndia, 2ª (547), per darrere de Corea del Sud. Espanya, 35ª (461), protagonitza a més el pitjor descens en comprensió lectora dels països de l'OCDE (485) des de l'últim informe. Els nostres fills no entenen el que lligen. A la quarta línia de qualsevol text es perden. Molt deficient.
Tres cates en les tres assignatures bàsiques. Què fem? Castiguem de cara a la paret als alumnes, als pares, als professors, a les autoritats, a tots? Alemanya va collir unes carabasses semblants fa tres anys i la commoció va ser tan majúscula que els polítics es van posar les piles i enguany els seus estudiants han aprovat amb nota. Ací, el Govern culpa a Franco (la precària educació dels pares dificulta la dels fills). A més, la festa va per barris, llija's per comunitats autònomes. Els riojans poden traure pit: estan en el grupet de cap. Els andalusos haurien d'anar pensant en les recuperacions: en mats els guanya fins Azerbaitjan.
Taxi fins a Espoo. Són les set del matí i encara no ha clarejat. Ni ho farà. No veuré el sol durant la meua estada a Finlàndia. Cels coberts i nit tancada a les tres de la vesprada. En aquesta època de l'any és un país en penombra i amb els seus 5,3 milions d'habitants obsessionats a encendre ciris, veles i lamparetes. Almoines de llum. Arribe a casa dels Sipilä a temps per a ser convidat al desdejuni familiar. No és l'habitual, perquè cadascun sol prendre un mos pel seu compte, però ahir (6 de desembre) va ser el Dia de la Independència i l'ocasió ho mereix. Em sorprèn que Saili no tinga pont, doncs el festiu cau en dijous. El meu fill va enllaçar quatre dies de vacances gràcies al viaducte de la Constitució. En Finlàndia, si una escola fa pont (els centres tenen autonomia per a prendre aquestes decisions), abans obliga als seus alumnes a eixir una mica més tarde cada dia fins a completar les classes que s'hagueren perdut".