Carl von Linné compleix 300 anys

El 23 de maig de 1707 Carl von Linné naixia a Rashult , el botànic i naturalista suec és considerat el pare de la taxonomia moderna, la part de la biologia que s’encarrega de classificar els éssers vius. En efecte, Linné va idear el sistema de classificació dels éssers vius que es fa servir avui en dia.

De menut Linné ja es va sentir atret per l’estudi de les plantes; fins i tot l’anomenaven el 'petit botànic'. Aquesta passió li venia de família: el seu pare, botànic aficionat, tenia el millor jardí de la contrada. Tot i que va estudiar medicina a les universitats de Lund i Uppsala i més tard va treballar de metge, no va abandonar mai la vocació per a la botànica, que l'ha fet conegut a tot el món. Va fer un doctorat sobre botànica als Països Baixos, a més d'estades d'estudi a França i a la Gran Bretanya i diversos viatges d’investigació. Fou després d'una d'aquestes expedicions que va fer a Lapònia que va publicar l'estudi 'Systema Naturae' (1935), on exposava el sistema de classificació que va idear: Va dividir la natura en tres regnes; dos per als éssers vius, l’animal i el vegetal, i un altre per a les pedres i els minerals; una classificació jeràrquica on, els regnes, es dividien successivament en fílium, classe, ordre, família, gènere i espècie. Avui en dia encara es fa servir aquest sistema, incrementant-se, però, a 5 regnes d’éssers vius i no només dos: el regne de les moneres (el dels bacteris), el regne dels protoctists (el de les algues i els protozous), el regne dels fongs (com els bolets), el regne dels metàfits (el de les plantes) i el regne dels metazous (el dels animals).

Així mteix Linné ideà el sistema actual de classificació dels éssers vius, donant-los un nom científic. Es tracta de la "nomenclatura binominal", segons la qual, el nom científic d’una espècie consta de dues paraules: la primera és el nom del gènere de l’ésser viu, i comença en majúscula, i la segona especifica el gènere i el diferencia dels altres éssers que en formen part. Així, segons aquest mètode, el nom científic del llop és ‘Canis lupus’; ‘Canis’ n’és el gènere i ‘lupus’ l’espècie.

Linné va morir el 1978, quan ja havia aconseguit un títol nobiliari i ser rector de la Universitat d'Uppsala en reconeixement a les seves investigacions botàniques. Uns quants anys més tard, els seus familiars van vendre la biblioteca, manuscrits i col·leccions d'història natural de Linné al naturalista britànic Sir James Edward Smith, qui va fundar la Societat Linneana de Londres perquè els cuidés.

Abans d'imprimir aquest blog, mireu que sigue necessari. Els arbres ens ho agrairan amb la seva ombra!!

Please, consider you environmental responsability before printing this post