Eixida al Barranc dels Horts i Benassal

Aquesta setmana passda (dia 5 de juny) hem visitat el “Barranc dels Horts” a la comarca de l’Alt Maestrat.

Després d’explicar-nos la tasca de repoblació que estan fent en la zona, amb carrasques, roures i aurons anàrem a veure la vegetació i la geomorfologia del Barranc.

Barranc dels horts

L’alumnat pogué diferenciar entre la carrasca de fulles endurides de color verd fosc per l’anvers i amb pilositat grisa pel revers, de forma arrodonida i un poc allargada, tenint el marge dentat i en aglà el fruit, del roure, de fulles semicaduques, poc endurides, sense pèls, de color verd clar per les dues cares i amb el marge dentat o lubulat i el fruit en aglà.

Així mateix es diferenciar la zona de margas, roques sedimentàries formades per pedres menudes i altres sediments.

Pel camí trobarem un dipòsit d’aigua, construït, expressament, per a combatre els incendis forestals i al seu costar una xicoteta repoblació d’aurons, roures i carrasques amb argelagues, espígol, romaní ...

Pel camí anàvem observant les moles de roques calcàries molt erosionades i el rocam dipositat a la part baixa.

Deixarem el camí i ens endinsarem pel barranc de roca calcària i molt esvarosa que produí alguna xicoteta caiguda sense massa importància.

A poc a poc ens introduirem al bosc amb una forta pendent fins arribar a la font on s’agraïa la frescor de l’aigua. D’ací anàrem al “Roure Gran”, un roure valencià de més de 500 anys i que té la base recoberta per a protegir les arrels.

Finalment retornarem al punt de partida, doncs havien de prosseguir amb la segona etapa: “La cova Remigia”

Benassal

Així doncs, ens dirigirem a la masia Montalbana, des d'on aniriem al Barranc de la Gasulla per visitar la cova Remígia. S’apropava una forta tempesta, per la qual cosa dinarem a la Masia, per veure com anava l’oratge, però els nostres pitjors pressentiments es complirem i començà a caure una forta pluja, amb la qual cosa haguérem de conformar-nos en veure alguna pintura en les postals i el museu del bar.

Suspesa la segona etapa mamprenguérem la tercera que era la visita a Benassal.

El mal temps no ens va deixar d’acompanyar i entre aigua i agua encara pujarem a la Font d’En Segures i el seu balneari, ara de reformes.

Després Visitarem la part històrica de Benassal. Andreu professor del centre i nascut allí ens va il·lustrar amb guiada històrica perfectament documentada.

Començarem per l'arc de la Mola, d’estil mudèjar i que forma part de l’antiga murà. La Mola, és un edifici del segle XIII i residència del primer poblador: Berenguer de Calatarrà, i que, actualment conserva el Museu Arqueològic de l'Alt Maestrat. Tot just la casa de l’Institut d’Estudis Catalans amb el llegat de Carles Salvador, la casa del qual també fou objecte de la visita.

Vérem la part barroca en la casa de Sànchez Cotanda.També visitarem una de les torres del Segle XV i poca cosa més poguérem fer a causa de la forta pluja.

Principis educatius a Finlàndia

Recentment, Comsumer-Eroski ha publicat un dossier sobre l'educació a Finlàndia: Per què els finlandesos eduquen millor?. En ell es descriuen els principis educatius i la formació docent.
Pel que fa al primer, els principis podem destacar els següents:

- Les oportunitats d'aprenentatge són pràcticament les mateixes en tot el país, existeix gran homogeneïtat entre els centres educatius. En l'Informe PISA 2003 la variació del rendiment en Lectura per la diferència entre centres és d'un 36%, a Finlàndia només un 5%.

- Gratuïtat absoluta en l'educació obligatòria, açò inclou els llibres de text, material, fins i tot un menjar calent al dia. Tan sols un 5% de la població assisteix a escoles privades.

- Cap separació per nivells en cap esglaó educatiu, la diferència entre els joves amb un major i menor rendiment és relativament menut. Un alumne amb dificultats té l'oportunitat d'estudiar una o dues vegades per setmana amb un grup menut o fins i tot per separat amb un professor individual, els professors s'asseguren que cap alumne es quede arrere.

- Important pes dels governs locals i els col·legis en la gestió educativa. Els municipis són els majors responsables de les escoles primàries i secundàries a Finlàndia. L'Estat marca un 75% d'ensenyaments comuns i la resta ho organitza el col·legi amb la participació activa de professors, estudiants i famílies.

- Professors amb gran autonomia però també amb gran responsabilitat i en permanent formació. Poden escollir els seus llibres de text o prescindir d'ells, ensenyar dins o fora de les aules, reunir als xiquets en grups grans o menuts.

Pel que fa a la formació del professorat a Finlàndia es pot assegurar que la professió docent és una de les més prestigioses en el país i gaudeix d'una gran consideració per part de la ciutadania, per això és una de les carreres més sol·licitades pels estudiants, camí que no és gens fàcil si es fixem que sols un 15% dels que ho sol·liciten poden matricular-se cada any.

El procés de selecció és minuciós:

La primera fase, només per a professors de primària, es porta a terme en una unitat d'avaluació nacional en la Universitat de Jyvaskylä, i per a accedir a ella s'ha d'haver superat el 9 de mitjana en batxillerat i revalida. En aquesta prova, s'analitza el perfil del candidat per a escollir els millors, el que més es valora és la capacitat educativa i la sensibilitat social de l'aspirant.

La segona part del procés de selecció, en la qual participen també els professors de secundària, la porta a terme cada Facultat d'Educació, i consisteix en diverses proves com una entrevista personal, una explicació davant una classe d'un tema, una prova matemàtica o la prova de tecnologia afegida en els últims. Els afortunats que hagen aconseguit superar aquests processos s'enfronten després a un llarg camí per a assolir la titulació universitària de mestre. En 1980, per a elevar el nivell educatiu del país es va començar per elevar la formació dels professors, establint el model del maisterin tutkinto (cinc anys d'estudis universitaris a temps complet).

Per a ser mestre de primària es requereixen mínim sis anys de carrera, 6.400 hores de formació i estudi a més de realitzar una tesi com projecte final de carrera.

El professor de secundària es forma en les facultats de la seua especialitat, i després de superar la prova d'accés entra en la Facultat d'Educació, on ha de superar 1.400 hores de formació pedagògica.

Una vegada amb el titule en la mà, no hi ha oposició per a entrar en un centre educatiu i adquirir la categoria de funcionari públic municipal, són els directors dels col·legis els que trien al professorat, situant als més competents en els primers cursos de primària, considerats els fonamentals per a asseure les bases de l'educació d'un xiquet.

Ecourban: Educació Ambiental i Sostenibilidad

Ecourban és un programa d'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) a partir del treball conjunt amb diferents nivells d'implicació a l'aula per a crear xarxes geogràfiques i humanes que afavorisquen la cooperació, l'intercanvi i l'aprenentatge mutu a través del treball col·laboratiu.Va dirigit a l'alumnat de secundària obligatòria de parla hispana interessats en l'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de noves tecnologies de comunicació que vulguen compartir experiències amb alumnes amb els seus mateixos interessos.
També es dirigeix al professorat i educadors ambientals de parla hispana que treballen amb alumnat entre 14 i 16 anys i que s'interessen pel medi ambient i les noves tecnologies.
L'he considerat també força interessant per a treballar amb el nostre alumnat de FPA.

La sonda Cassini capta Saturn

La sonda Cassini ha captat una interessant imatge del planeta Saturn, divulgada per l'agència Espacial NASA que resalten els colors blau elèctric, turquesa i verd del planeta.

La imatge ha estat publicada pel Jet Propulsion Laboratory del Laboratori de Tecnologia de Califòrnia de la NASA, quan la sonda es trobava a 1,58 milions de quilòmetres i a 34,6 graus sobre el plànol dels anells de Saturn en una posició que va permetre captar la nit i el dia del Planeta, captades durant 13 hores i que està composada per 25 imatges.
El color blau és degut a les partícules de gel en els anells i el negre, a l'atmosfera de metà, el qual absorbeix la llum i per això la veiem negra.
Podem veure el vídeo de Saturn vist amb la sonda Cassini.

Aigües Naturals minerals envasades

Amb el nom d'Aigües minerals envasades, saludables i segures, Consumer Eroski, ens ofereix una anàlisi molt complet i ben estructurat sobre 9 marques d'aigua mineral. Segons l'estudi, amb un grau de mineralització ben diferent, les nou aigües minerals analitzades són aptes per al consum i la informació que proporcionen al consumidor és veraç.


Si sabem que l'aigua no és tan sols una beguda molt refrescant i la que millor calma la set, també hem de saber que és imprescindible per al funcionament correcte del nostre organisme, fins al punt que un adult sedentari ha de prendre almenys dos litres d'aigua cada dia. Per tant, pocs hàbits podem adquirir tan saludables com el de beure diversos gots d'aigua cada dia. Sempre podem beure aigua de l'aixeta, però en aquesta anàlisi comparativa ens parla de les aigües minerals envasades.
Si be, pot ser aquest no siga el fi amb el qual s'ha elaborat, podem utilitzar l'article com unitat didàctica per a treballar-la a classe amb el nostre alumnat d'adults.

Abans d'imprimir aquest blog, mireu que sigue necessari. Els arbres ens ho agrairan amb la seva ombra!!

Please, consider you environmental responsability before printing this post

Cortafuegos: Pàgina d'educació mbiental

Cortafuegos és una pàgina web d'educació ambiental, editada pel Ministeri de Medi Ambient, per a la prevenció d'incendis forestals, on podem trobar un bon grapat d'activitats mediambientals per a les nostres classes, com ara una aplicació interactiva, molt senzilla sobre insectes.


Vull destacar, així mateix, la publicació mensual d'un butlletí digital, que es pot baixar fàcilment, per estar en pdf, amb un contingut variat, en color i significatiu.
El darrer d'ells publicat conté articles sobre la rosella (Papaver rhoeas), Fobos, un dels satèl·lits coneguts de Mart, la incineració de residus urbans, el parc Nacional de Monfragüe (Càceres), les hifes, els virus, i, com sempre, n'hi ha una referència als incendis forestals.
El tractament és un tant infantil, però podem traure molt bones idees per a les nostres classes de NES en la FPA.

Nou material sobre el pinar negral

En el blog dels nostres companys i amics del Politècnic: BioGeo he localitzat un material que sembla força interessant per a treballar-lo en els nostres centres de FPA, es tracta de: "El pinar negral. Gestió i valorització de tres hàbitats de l'alta muntanya en la Comunitat Valenciana".La unitat recull activitats proposades per companys i companyes de diferents centres educatius i des de diferents àrees.
Des de ací celebrem i felicitem als/a les autors/es d'aquesta tasca, fruit de l'esforç d'aquell professorat que encara creu en l'escola com a base de l'ensenyament i l'aprenentatge de tots/es i entre tots/es.