És, doncs, un espai que persegueix la cooperació i la col·laboració de totes aquelles i tots aquells, que amb vinculacions o sense elles se senten moguts pel tema.
I en aquest primer “post” i, en el marc d’aquesta nova reforma educativa que patim, no puc deixar de fer un recordatori al mestre de mestres: FREIRE. No és, o pot ser si, per la meua clara inclinació cap a l’obra freiriana, sinó per la reflexió que, en un moment donat, he fet sobre els “blogs” i l’autor contemporani més influent a nivell mundial en educació, com el descriu Ramón Flecha (CREA, Universitat de Barcelona).
Si pensem en els blogs, la seua estructura, la seua aplicació i/o vessant educativa ... no podem defugir, al menys, d’alguns dels principis, i d’algunes de bases pedagògiques del nostre estimat Paulo Freire: El principi del diàleg, la transformació i la igualtat portats a la pràctica en els treballs socials, l’educació de persones adultes, l’educació extraescolar de la joventut, les escoles i els jardins infantils ...
No poden ser els blogs un eina d’acció conjunta, de diàleg, entre el professorat, les famílies, els grups d’iguals, ei d’altres col·lectius i l’alumnat en la creació de condicions d’aprenentatge d’aquest?
No podem utilitzar els blogs com una eina de transformació d’allò que passa a l’aula i fora d’ella?
Poden utilitzar els blogs com eina perquè, des d’una base igualitària, les persones, els grups i els pobles puguen viure les seues pròpies opcions?
Doncs, si les respostes són afirmatives, utilitzem aquesta eina a les nostres aules.
Manel Collado i Vergara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada