AVÍS IMPORTANT

Greus problemes en el portal de la COMUNTAT CATALANA DE WEBQUEST els ha obligat a emigrar provisionalment a aquest altre lloc, facilitat pel Departament d’Educació de la Generalitat Catalana.
Així mateix els webquest corresponents a la 3ra. escola d'estiu i dels quals férem ressò en aquest bloc, els podeu trobar en aquesta adreça.

OpenCourseWare (OCW) en funcionament

Ja comença a funcionar una enriquidora iniciativa on docents (sobretot el món universitari, en obert, mostren els seus projectes docents i, fins i tot, els materials que utilitzen en ells.

Els OCW són institucionals doncs són propostes, per exemple d'una universitat, a la seua comunitata educativa, oferint-los suport tecnològic i legal.

Aquest projecte s'inicià del Masachusetts Institute of Technology (MIT)i, a hores d'ara, ja són cents d'universitats les que tenen projectes OCW, amb les seues publicacions lliures.

D'aquesta manera podem disposar de materials per a les nostres situacions educatives.

L'UJI ja s'ha incorporat a l'OpenCourseWare, la qual podem visitar des d'ací.

"Ho vaig passar fatal en l'escola"

Un article a "EL PAIS" de Lola Galán, sobre Fátima Elidrisi, protagonista de la polèmica pel vel islàmicens, al recordar-nos la seua experiència pot servir a les nostres aules de debat i reflexió:

Shaima, la xiqueta musulmana de vuit anys rebutjada inicialment en una escola de Girona per dur vel, i admesa després per ordre de la Generalitat, no és la primera que protagonitza una polèmica a Espanya per l'ús d'aqueixa peça. Fa cinc anys, Fátima Elidrisi, altra xiqueta marroquina, va suscitar una controvèrsia encara més forta, al negar-se a acudir a l'escola sense el mocador. El pols entre Fátima i el centre concertat de la Comunitat de Madrid que li va ser assignat es va saldar amb la seua escolarització en un institut públic, que la va acceptar no sense reticències. Fátima recorda avui amb poca simpatia els seus anys en el centre i defensa el dret a vestir el hiyab. Directors de diversos col·legis discrepen.
Han passat dos anys des que Fátima Elidrisi va deixar el Juan d'Herrera, un institut públic de San Lorenzo del Escorial (a uns 50 quilòmetres al nord-oest de Madrid). "Em va ser fatal allí. Per la classe de gimnàstica. Alguns professors em deien que no podia dur vel. Tenia molts problemes, gairebé com al principi. Cridaven a la directora, però ella no deia res", declara per telèfon, en un espanyol insegur, des del racó d'Andalusia on viu amb la seua família des de l'any passat. Encara que pocs recorden el seu nom, l'escolarització de Fátima, al febrer de 2002, als cinc mesos de la seua arribada a Espanya, va estar precedida per la major polèmica sobre l'ús del hiyab -el vel que usen les musulmanes a partir de la pubertat-, que s'havia escoltat fins a llavors en aquest país.
Quan Fátima, que no havia complit els 14 anys, va ser enviada a l'escola tot just va poder balbucejar una mica d'espanyol. Li va tocar un centre concertat, l'"Inmaculada Concepción". Les monges concepcionistes que ho gestionen es van negar a acceptar-la, tocada amb la seua hiyab. El seu pare, Alí Elidrisi, va rebutjar també el centre catòlic. La polèmica estava servida.
Al final, les autoritats van optar per escolaritzar-la en l'institut públic Juan d'Herrera, malgrat que la llavors directora, Delia Duró, era contrària al vel.
El primer dia de classe de Fátima es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic. La xiqueta va entrar en l'aula amb el mocador nugat al coll, un abillament que va mantenir en l'escola fins a 2005, quan va deixar els estudis. Apagats els focus que van il·luminar breument la seua vida, Fátima va passar un any treballant en una tenda de San Lorenzo del Escorial, de la qual no vol donar més dades. "Duia el meu mocador i no passava gens", recorda ara, ja amb 19 anys complits, i obstinada en traure's el títol de graduat escolar i el permís de conduir. De la polèmica de la xiqueta de Girona no sap absolutament res, però s'estranya de l'edat de Shaima. "Als vuit anys no es duu el vel. És molt menuda, fins i tot als 14 s'és menuda". Encara que, reflexiona: "Què més dóna! No entenc per què la gent està pendent d'aquestes coses. Cadascun hauria de pensar en el seu".
La mare Belén, actual directora de l'Inmaculada Concepción, eludeix referir-se a aquella polèmica. "Jo estava llavors en altra autonomia". Però defensa la decisió de no admetre a Fátima. "Quan els xiquets s'escolaritzen en el centre accepten respectar les seues normes, i l'uniforme és una d'elles. Nosaltres tenim també alumnes immigrants. No sabria dir-li quants, uns deu, crec, i estem molt contentes amb ells. Enriqueixen la nostra visió del món, que és plural".
En el Juan d'Herrera, on va estudiar Fátima, encara la recorden. El seu cas va servir de pauta al reglament intern que aplica avui el seu nou director, Ramón Vázquez. "Permetem a les xiques musulmanes que vinguen amb el mocador, però no vam deixar que els alumnes duguen gorres. Jo no tracte amb cultures, sinó amb persones. I les xiques musulmanes no són lliures per a llevar-se el mocador". En l'institut, un de cada quatre alumnes és immigrant, encara que els musulmans són tot just una trentena, d'ells 12 xiques, "de les quals només tres o quatre duen mocador", diu Vázquez. No li cap dubte que el seu és un centre "liberal". Però, aquest director aplaudiria l'arribada d'una norma superior a la qual atenir-se en cas de conflicte. Mentre arriba, el mostrari de solucions casolanes que cada centre dóna al problema dels abillaments és variat i imaginatiu.
Caben moltes matisacions entre les dues posicions extremes: liberalisme total, a l'estil del Regne Unit, i prohibicionisme total, tan estricte com el que s'aplica a França, on tots els símbols religiosos estan proscrits en l'escola.
Un exemple de màxim liberalisme és el col·legi concertat de "las Mercedarias", en el centre de Madrid. Els alumnes duen uniforme, però un uniforme lax, pel que es veu a l'eixida del centre: xavals amb xandall que s'atenen només parcialment als colors obligatoris -pantalons blaus marí i camisa blanca-, amb penjolls i piercing; xiques amb minifaldilles vaqueres. Cap amb hiyab. "Serà perquè elles no volen posar-se'l, perquè nosaltres ho acceptem", diu Olga, que ha estat alumna i professora del centre i ara controla la porteria. L'anomenen germana o mare, els xics? "Ei!, això va passar a la història, ara ens tutegen". Olga -pèl blanc i ulls clars- diu que els alumnes vénen quasi tots de la zona, un sector degradat del centre de la ciutat. "Tenim infinitat de fills de prostitutes. Elles són bellíssimes persones". El de l'uniforme respon a una petició dels pares. Les mercedarias no ho imposarien. "Als musulmans els preparem menjar especial. Mai hem tingut problemes".
I aquest és un aspecte clau. Perquè els reglaments interns dels centres es basen, moltes vegades, en la pròpia experiència. En l'institut Benlliure, de València, amb més de mil alumnes entre els 12 i els 20 anys, (30% d'immigrants), es va viure fa anys una situació complicada que va obligar a prendre mesures. Ho recorda el cap d'estudis, Josep Cuenca. "Vam tenir una alumna musulmana en un dels cicles superiors, el de Turisme, que usava el vel. I era un problema. Perquè l'enviàvem a fer pràctiques en l'aeroport, o en la recepció d'un hotel, i les empreses ens la retornaven, pel vel". El professor a càrrec del curs va informar del cas i el claustre va decidir que calia prohibir als alumnes cobrir-se el cap. "Ací no s'accepten ni hiyab, ni gorra, ni caputxes. És una qüestió d'estètica", diu Cuenca. Les alumnes musulmanes duen el vel només fins a la porta.
En l'institut Les Américas, de Parla (a uns 20 quilòmetres al sud-est de Madrid), han optat per una solució intermèdia. "Les xiquetes musulmanes poden vindre amb mocador, però no acceptem peces que tapen la cara. Per això no vam admetre que entren en classe amb gorres o amb ulleres de sol", explica Ángel Humanes, director del centre des de fa set anys. Humanes, al capdavant d'un col·lectiu de 700 alumnes (uns 120 immigrants), creu que la fórmula màgica per a evitar problemes és aplicar el sentit comú. "La intransigència és fatal. Però tan dolent és passar-se com quedar-se curt. El de fora ha d'acceptar els costums d'ací".
Encara que la situació dista de ser homogènia. "En Andalusia estem molt bé. Ací no hi ha problemes amb aquestes coses del vel", assegura Fátima Elidrisi. I tampoc a Ceuta, amb majoria de musulmans. Juan Luis Aróstegui, que dirigeix l'institut "Puertas del Campo" des de fa 22 anys, duu dècades veient a les alumnes entrar a classe amb el seu mocador. "Ací la naturalitat és absoluta. Ni destaca, ni crida l'atenció. Encara que tampoc són moltes les xiquetes que ho duen". Aróstegui ha detectat un augment de l'ús del hiyab en els últims anys. Però mai ho prohibiria.
Clar que això està bé quan tot va com la seda. Però, i quan sorgeixen els problemes? Ramón Vázquez, de l'institut "Juan de Herrera", té clar que hauria d'haver una norma de l'Administració a la qual atenir-se. "Si no, ens deixen als directors als peus dels cavalls".