Més vídeos interessants sobre desenvolupament Vegetal:
dilluns, de juliol 16, 2007
Canal de You Tube de CCNN
Hem localitzat en You Tube una canal exclusiu sobre desenvolupaments animals i vegetals:
DESENVOLUPAMENT ANIMAL
DESENVOLUPAMENT VEGETAL
DESENVOLUPAMENT ANIMAL
DESENVOLUPAMENT VEGETAL
dissabte, de juliol 07, 2007
Una web, una revista, recursos ...: EUREKA!
He trobat una revista: EUREKA que, alhora, és una pàgina web, on podem localitzar experiències molts senzilles i atractives, articles i altres recursos molt significatius per al nostre alumnat.
Si això fos poc, la revista es distribueix de manera gratuïta als centres d'ensenyament o be ens podem descarregar, en pdf, aquells articles que siguen del nostre interès per a l'assignatura.
Tota la redacció de la revista és molt jove (Universitat de Barcelona), la qual cosa dóna una visió molt particular de cara a l'ensenyament-aprenentatge.
Finalment té un altre al·licient, i és la possible participació directa del nostre alumnat en ella amb articles de divulgació.
Si això fos poc, la revista es distribueix de manera gratuïta als centres d'ensenyament o be ens podem descarregar, en pdf, aquells articles que siguen del nostre interès per a l'assignatura.
Tota la redacció de la revista és molt jove (Universitat de Barcelona), la qual cosa dóna una visió molt particular de cara a l'ensenyament-aprenentatge.
Finalment té un altre al·licient, i és la possible participació directa del nostre alumnat en ella amb articles de divulgació.
dilluns, de juny 11, 2007
Eixida al Barranc dels Horts i Benassal
Aquesta setmana passda (dia 5 de juny) hem visitat el “Barranc dels Horts” a la comarca de l’Alt Maestrat.
Després d’explicar-nos la tasca de repoblació que estan fent en la zona, amb carrasques, roures i aurons anàrem a veure la vegetació i la geomorfologia del Barranc.
 |
| Barranc dels horts |
L’alumnat pogué diferenciar entre la carrasca de fulles endurides de color verd fosc per l’anvers i amb pilositat grisa pel revers, de forma arrodonida i un poc allargada, tenint el marge dentat i en aglà el fruit, del roure, de fulles semicaduques, poc endurides, sense pèls, de color verd clar per les dues cares i amb el marge dentat o lubulat i el fruit en aglà.
Així mateix es diferenciar la zona de margas, roques sedimentàries formades per pedres menudes i altres sediments.
Pel camí trobarem un dipòsit d’aigua, construït, expressament, per a combatre els incendis forestals i al seu costar una xicoteta repoblació d’aurons, roures i carrasques amb argelagues, espígol, romaní ...
Pel camí anàvem observant les moles de roques calcàries molt erosionades i el rocam dipositat a la part baixa.
Deixarem el camí i ens endinsarem pel barranc de roca calcària i molt esvarosa que produí alguna xicoteta caiguda sense massa importància.
A poc a poc ens introduirem al bosc amb una forta pendent fins arribar a la font on s’agraïa la frescor de l’aigua. D’ací anàrem al “Roure Gran”, un roure valencià de més de 500 anys i que té la base recoberta per a protegir les arrels.
Finalment retornarem al punt de partida, doncs havien de prosseguir amb la segona etapa: “La cova Remigia”
 |
| Benassal |
Així doncs, ens dirigirem a la masia Montalbana, des d'on aniriem al Barranc de
Suspesa la segona etapa mamprenguérem la tercera que era la visita a Benassal.
El mal temps no ens va deixar d’acompanyar i entre aigua i agua encara pujarem a
Després Visitarem la part històrica de Benassal. Andreu professor del centre i nascut allí ens va il·lustrar amb guiada històrica perfectament documentada.
Començarem per l'arc de
Vérem la part barroca en la casa de Sànchez Cotanda.També visitarem una de les torres del Segle XV i poca cosa més poguérem fer a causa de la forta pluja.
dissabte, de juny 09, 2007
Principis educatius a Finlàndia
Recentment, Comsumer-Eroski ha publicat un dossier sobre l'educació a Finlàndia: Per què els finlandesos eduquen millor?. En ell es descriuen els principis educatius i la formació docent.
Pel que fa al primer, els principis podem destacar els següents:
- Les oportunitats d'aprenentatge són pràcticament les mateixes en tot el país, existeix gran homogeneïtat entre els centres educatius. En l'Informe PISA 2003 la variació del rendiment en Lectura per la diferència entre centres és d'un 36%, a Finlàndia només un 5%.
- Gratuïtat absoluta en l'educació obligatòria, açò inclou els llibres de text, material, fins i tot un menjar calent al dia. Tan sols un 5% de la població assisteix a escoles privades.
- Cap separació per nivells en cap esglaó educatiu, la diferència entre els joves amb un major i menor rendiment és relativament menut. Un alumne amb dificultats té l'oportunitat d'estudiar una o dues vegades per setmana amb un grup menut o fins i tot per separat amb un professor individual, els professors s'asseguren que cap alumne es quede arrere.
- Important pes dels governs locals i els col·legis en la gestió educativa. Els municipis són els majors responsables de les escoles primàries i secundàries a Finlàndia. L'Estat marca un 75% d'ensenyaments comuns i la resta ho organitza el col·legi amb la participació activa de professors, estudiants i famílies.
- Professors amb gran autonomia però també amb gran responsabilitat i en permanent formació. Poden escollir els seus llibres de text o prescindir d'ells, ensenyar dins o fora de les aules, reunir als xiquets en grups grans o menuts.
Pel que fa a la formació del professorat a Finlàndia es pot assegurar que la professió docent és una de les més prestigioses en el país i gaudeix d'una gran consideració per part de la ciutadania, per això és una de les carreres més sol·licitades pels estudiants, camí que no és gens fàcil si es fixem que sols un 15% dels que ho sol·liciten poden matricular-se cada any.
El procés de selecció és minuciós:
La primera fase, només per a professors de primària, es porta a terme en una unitat d'avaluació nacional en la Universitat de Jyvaskylä, i per a accedir a ella s'ha d'haver superat el 9 de mitjana en batxillerat i revalida. En aquesta prova, s'analitza el perfil del candidat per a escollir els millors, el que més es valora és la capacitat educativa i la sensibilitat social de l'aspirant.
La segona part del procés de selecció, en la qual participen també els professors de secundària, la porta a terme cada Facultat d'Educació, i consisteix en diverses proves com una entrevista personal, una explicació davant una classe d'un tema, una prova matemàtica o la prova de tecnologia afegida en els últims. Els afortunats que hagen aconseguit superar aquests processos s'enfronten després a un llarg camí per a assolir la titulació universitària de mestre. En 1980, per a elevar el nivell educatiu del país es va començar per elevar la formació dels professors, establint el model del maisterin tutkinto (cinc anys d'estudis universitaris a temps complet).
Per a ser mestre de primària es requereixen mínim sis anys de carrera, 6.400 hores de formació i estudi a més de realitzar una tesi com projecte final de carrera.
El professor de secundària es forma en les facultats de la seua especialitat, i després de superar la prova d'accés entra en la Facultat d'Educació, on ha de superar 1.400 hores de formació pedagògica.
Una vegada amb el titule en la mà, no hi ha oposició per a entrar en un centre educatiu i adquirir la categoria de funcionari públic municipal, són els directors dels col·legis els que trien al professorat, situant als més competents en els primers cursos de primària, considerats els fonamentals per a asseure les bases de l'educació d'un xiquet.
Pel que fa al primer, els principis podem destacar els següents:
- Les oportunitats d'aprenentatge són pràcticament les mateixes en tot el país, existeix gran homogeneïtat entre els centres educatius. En l'Informe PISA 2003 la variació del rendiment en Lectura per la diferència entre centres és d'un 36%, a Finlàndia només un 5%.
- Gratuïtat absoluta en l'educació obligatòria, açò inclou els llibres de text, material, fins i tot un menjar calent al dia. Tan sols un 5% de la població assisteix a escoles privades.
- Cap separació per nivells en cap esglaó educatiu, la diferència entre els joves amb un major i menor rendiment és relativament menut. Un alumne amb dificultats té l'oportunitat d'estudiar una o dues vegades per setmana amb un grup menut o fins i tot per separat amb un professor individual, els professors s'asseguren que cap alumne es quede arrere.
- Important pes dels governs locals i els col·legis en la gestió educativa. Els municipis són els majors responsables de les escoles primàries i secundàries a Finlàndia. L'Estat marca un 75% d'ensenyaments comuns i la resta ho organitza el col·legi amb la participació activa de professors, estudiants i famílies.
- Professors amb gran autonomia però també amb gran responsabilitat i en permanent formació. Poden escollir els seus llibres de text o prescindir d'ells, ensenyar dins o fora de les aules, reunir als xiquets en grups grans o menuts.
Pel que fa a la formació del professorat a Finlàndia es pot assegurar que la professió docent és una de les més prestigioses en el país i gaudeix d'una gran consideració per part de la ciutadania, per això és una de les carreres més sol·licitades pels estudiants, camí que no és gens fàcil si es fixem que sols un 15% dels que ho sol·liciten poden matricular-se cada any.
El procés de selecció és minuciós:
La primera fase, només per a professors de primària, es porta a terme en una unitat d'avaluació nacional en la Universitat de Jyvaskylä, i per a accedir a ella s'ha d'haver superat el 9 de mitjana en batxillerat i revalida. En aquesta prova, s'analitza el perfil del candidat per a escollir els millors, el que més es valora és la capacitat educativa i la sensibilitat social de l'aspirant.
La segona part del procés de selecció, en la qual participen també els professors de secundària, la porta a terme cada Facultat d'Educació, i consisteix en diverses proves com una entrevista personal, una explicació davant una classe d'un tema, una prova matemàtica o la prova de tecnologia afegida en els últims. Els afortunats que hagen aconseguit superar aquests processos s'enfronten després a un llarg camí per a assolir la titulació universitària de mestre. En 1980, per a elevar el nivell educatiu del país es va començar per elevar la formació dels professors, establint el model del maisterin tutkinto (cinc anys d'estudis universitaris a temps complet).
Per a ser mestre de primària es requereixen mínim sis anys de carrera, 6.400 hores de formació i estudi a més de realitzar una tesi com projecte final de carrera.
El professor de secundària es forma en les facultats de la seua especialitat, i després de superar la prova d'accés entra en la Facultat d'Educació, on ha de superar 1.400 hores de formació pedagògica.
Una vegada amb el titule en la mà, no hi ha oposició per a entrar en un centre educatiu i adquirir la categoria de funcionari públic municipal, són els directors dels col·legis els que trien al professorat, situant als més competents en els primers cursos de primària, considerats els fonamentals per a asseure les bases de l'educació d'un xiquet.
dilluns, de juny 04, 2007
Ecourban: Educació Ambiental i Sostenibilidad
Ecourban és un programa d'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) a partir del treball conjunt amb diferents nivells d'implicació a l'aula per a crear xarxes geogràfiques i humanes que afavorisquen la cooperació, l'intercanvi i l'aprenentatge mutu a través del treball col·laboratiu.
Va dirigit a l'alumnat de secundària obligatòria de parla hispana interessats en l'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de noves tecnologies de comunicació que vulguen compartir experiències amb alumnes amb els seus mateixos interessos.
També es dirigeix al professorat i educadors ambientals de parla hispana que treballen amb alumnat entre 14 i 16 anys i que s'interessen pel medi ambient i les noves tecnologies.
L'he considerat també força interessant per a treballar amb el nostre alumnat de FPA.
Va dirigit a l'alumnat de secundària obligatòria de parla hispana interessats en l'Educació per a la Sostenibilitat en el Medi Urbà i l'ús de noves tecnologies de comunicació que vulguen compartir experiències amb alumnes amb els seus mateixos interessos.També es dirigeix al professorat i educadors ambientals de parla hispana que treballen amb alumnat entre 14 i 16 anys i que s'interessen pel medi ambient i les noves tecnologies.
L'he considerat també força interessant per a treballar amb el nostre alumnat de FPA.
diumenge, de juny 03, 2007
La sonda Cassini capta Saturn
La sonda Cassini ha captat una interessant imatge del planeta Saturn, divulgada per l'agència Espacial NASA que resalten els colors blau elèctric, turquesa i verd del planeta.
La imatge ha estat publicada pel Jet Propulsion Laboratory del Laboratori de Tecnologia de Califòrnia de la NASA, quan la sonda es trobava a 1,58 milions de quilòmetres i a 34,6 graus sobre el plànol dels anells de Saturn en una posició que va permetre captar la nit i el dia del Planeta, captades durant 13 hores i que està composada per 25 imatges.
El color blau és degut a les partícules de gel en els anells i el negre, a l'atmosfera de metà, el qual absorbeix la llum i per això la veiem negra.
Podem veure el vídeo de Saturn vist amb la sonda Cassini.
La imatge ha estat publicada pel Jet Propulsion Laboratory del Laboratori de Tecnologia de Califòrnia de la NASA, quan la sonda es trobava a 1,58 milions de quilòmetres i a 34,6 graus sobre el plànol dels anells de Saturn en una posició que va permetre captar la nit i el dia del Planeta, captades durant 13 hores i que està composada per 25 imatges.
El color blau és degut a les partícules de gel en els anells i el negre, a l'atmosfera de metà, el qual absorbeix la llum i per això la veiem negra.
Podem veure el vídeo de Saturn vist amb la sonda Cassini.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)