diumenge, de febrer 18, 2007

Finlàndia i l'Educació d'Adults

L'educació per a adults s'ha convertit en un important sector de la política educativa finlandesa, especialment en les dues últimes dècades. Les generacions majors tenen un menor nivell d'instrucció que els joves, per la qual cosa necessiten educació addicional i complementària. A l'acostar-se la data de jubilació de les grans masses nascudes en el baby boom de la postguerra, tornaran a incrementar-se les necessitats d'educació de la població adulta. Comparats amb la resta del món, els finlandesos adults són entusiastes estudiants: cada any al voltant d'un milió de persones participa per pròpia iniciativa en alguna de les més de mil activitats educatives per a adults organitzades per instituts o universitats. L'extensió total d'aquests programes és d'unes deu milions d'hores de classe.
L'educació per a adults s'imparteix en universitats, escoles superiors professionals, instituts, centres de capacitació per a adults, acadèmies amb internat, instituts populars i universitats d'estiu. Els seus programes ofereixen estudis que atorguen títols bàsics, una àmplia oferta d'assignatures de carreres de grau, estudis preparatoris per als exàmens d'exhibició de capacitats (per exemple per a títols en idiomes i professionals), i educació addicional i complementària per a iniciar contractes d'aprenentatge i millorar la competència professional. Així mateix l'educació de l'adult pot incloure estudis de cultura cívica, de capacitació social o vinculats amb interessos propis. Els estudis que atorguen títols són gratuïts. Els altres solen ser pagaments; l'oferta conté des de cursos gratuïts fins a uns altres amb tarifes comercials. El Ministeri d'Educació finança l'educació de l'adult i és responsable del seu desenvolupament.
Els adults poden cursar l'escola bàsica i el batxillerat, o fer els exàmens d'aquest, en liceus per a adults o en les línies per a adults dels liceus. En els liceus per a adults també s'ensenya a alumnes estrangers.
La majoria dels estudiants adults estudien paral·lelament al seu treball. Constantment es desenvolupen les possibilitats d'estudiar sense professor i a distància, per a facilitar l'assistència a l'ocupació. Els avenços de la informàtica han permès millorar qualitativament i quantitativa l'ensenyament a distància.
La capacitació de l'adult és una important eina de política laboral. El seu objectiu és millorar l'oferta de mà d'obra qualificada i ajudar als aturats a reinserir-se en el mercat de treball. Un grup que requereix especial atenció són els desocupats de llarg termini. La capacitació de la força de treball es va incrementar especialment en els anys noranta quan la depressió mundial va copejar durament a Finlàndia afeblint sensiblement el nivell d'ocupació. La capacitació de la mà d'obra està a càrrec del Ministeri de Treball, el qual contracta amb diferents institucions cursos i altres mitjans de capacitació per als aturats i les persones en perill d'atur.
El Parlament de Finlàndia estableix els principis generals de la política educativa i la legislació corresponent. L'execució de les polítiques pertany a l'àmbit del Consell d'Estat, al Ministeri i a la Direcció nacional d'Educació. El Ministeri d'Educació és l'autoritat principal que supervisa l'oferta educacional oficialment subvencionada. La participació del Ministeri d'Educació en el pressupost estatal és del 14%. La meta principal del Ministeri d'Educació és brindar als ciutadans la possibilitat de desenvolupar-se mitjançant l'educació i els serveis culturals, assegurar-los la capacitació professional que requereix la vida laboral, enfortir la cultura nacional i fomentar la cooperació internacional. En l'administració central els seus principals socis en el camp de la política educacional són els Ministeris de Treball, d'Assumptes Socials i Salut Pública i de Comerç i Indústria.
El Ministeri d'Educació elabora per al Consell d'Estat i el Parlament les lleis, decrets i resolucions sobre els assumptes de la seua competència. També participa en la preparació de les normes de la UE i de les decisions sobre cooperació sectorial. El Ministeri dirigeix i desenvolupa la gestió de la seua esfera administrativa. Distribueix les partides pressupostàries a les entitats estatals i concedeix participacions i subvencions als municipis, les mancomunitats intermunicipals i a associacions privades.
Els estudis que atorguen títols són gratuïts en tots els instituts i universitats pertanyents al sistema educatiu oficial de Finlàndia. Els estudiants poden rebre subsidis per a tota instrucció posterior a l'educació bàsica.

http://virtual.finland.fi/

divendres, de febrer 16, 2007

Un de cada tres alumnes matriculats en les escoles d'adults és immigrant

Un terç dels 35.350 alumnes matriculats en les 166 escoles d'adults catalanes és immigrant. En total, hi ha una mica més de 10.000 estudiants d'origen estranger, la meitat dels quals procedeixen del Magrib. Altres 1.800 són americans, 1.700 asiàtics i 1.500 de la resta d'Europa, segons dades facilitades ahir pel departament d'Educació.
Educació també redactarà un pla per a "millorar i actualitzar" aquests estudis i "respondre a les necessitats d'una societat moderna", va assegurar Francí. L'objectiu de la Generalitat és reconvertir la situació actual d'aquest segment de educands.
Segons un informe elaborat pel Consell Superior d'Avaluació, Catalunya està a la cua d'Europa en formació d'adults. Aquest document també posa de manifest les desigualtats que existeixen entre les diferents comarques, ja que en set d'elles -rurals i poc poblades- no hi ha cap escola d'adults. Francí va dir que per a millorar la formació continuada és necessari contar amb la participació activa dels ajuntaments. Per això, Educació vol que, en un futur, aquests equipaments siguen cogestionats per la Generalitat i els ens locals. "Són els ajuntaments els quals coneixen millor les necessitats i tradicionalment no han estat tinguts en compte", va admetre Francí.
El director d'Ensenyaments Professionals, Artístiques i Especialitzades, Josep Francí, va explicar ahir que una de les prioritats d'Educació en la present legislatura és potenciar la formació per a adults. Per això, ahir va anunciar que la Generalitat destinarà 14 milions d'euros en els pròxims quatre anys per a millorar les aules destinades a formar als majors de 18 anys.

DAVID CASALS - El País - Barcelona - 16/02/2007

dimecres, de febrer 14, 2007

En Finlàndia, que encapçala les classificacions educatives de l'OCDE, els docents gaudeixen de gran prestigi social i autonomia

Decideixen què ensenyen, com ho ensenyen, a qui i a quin ritme. Tenen tanta llibertat com preparació. Són els mestres de Finlàndia, venerats per la resta de la societat i una de les claus que el seu país lidere des de finals dels noranta la llista educativa de l'OCDE, més coneguda com Informe Pisa. "Fem l'escola que volem. Depenem de nosaltres mateixos. És meravellós". Ho conta Eine Liinanki, professora de primària en l'Arabia, una de les 200 escoles d'Hèlsinki.
Són les nou del matí i Liinanki i la resta del claustre de l'Arabia pren cafè, llig la premsa i xerra sobre els plans de la jornada. Els companys de Liinanki no es queden arrere en elogis a un sistema educatiu dominat per les escoles públiques -més del 90% de les del país- i que no es caracteritza per tenir molts alumnes brillants, sinó per collir un nombre molt baix de fracassos escolars. Segons dades de 2001, Finlàndia va dedicar a l'educació el 6,25% del PIB mentre Espanya va invertir el 4,42% del PIB.
El Consell Nacional d'Educació de Finlàndia, un organisme depenent del ministeri, és l'encarregat d'elaborar els continguts mínims que després els professors, tots amb formació universitària i la majoria amb un màster en el seu haver, desenvoluparan segons els seus criteris. "Els donem molta llibertat i això és fonamental per a la motivació del professorat. És veritat que els mestres no estan molt bé pagats, però gaudeixen d'un gran reconeixement social", explica Reijo Laukkanen, del Consell Nacional. Un mestre de primària a Finlàndia cobra entorn d'un 25% menys que un col·lega seu espanyol, segons dades de l'OCDE. Però els professors són conscients del seu paper com motor fonamental en la societat finlandesa. Per això, hi ha bufetades per a entrar a l'escola de Pedagogia i per obtenir una plaça com professor.
Però, què fa que en un país l'educació es convertisca en l'eix sobre el qual gira la societat? Què condueix a un país a venerar als seus mestres? "És una qüestió de cultura, de reconeixement històric", indica Jari Jokinen, que representa al seu país davant la UE. "Finlàndia va ser el segon país del món, i el primer d'Europa a permetre el vot de les dones. Les dones sempre han tingut molt clar que als seus fills els aniria millor en la vida si estudiaven, i elles han empentat i participat en la vida pública perquè el nivell educatiu siga alt a Finlàndia". Un altre dels arguments que es manegen en els cercles educatius apunta al nacionalisme del segle XX. Hèlsinki, desitjós de desfer-se del domini suec i rus, va apostar per l'educació i l'aprenentatge del finès com eina per a l'emancipació cultural. Va ser llavors quan es van crear les escoles públiques.
Sona el timbre en l'Arabia i els professors marxen cap a les seues classes. Els alumnes -tots descalços- pregunten sense complexos per la identitat de la visitant. La relació amb els majors és molt fluida i els alumnes fan gala d'una saludable seguretat en si mateixos. A un grup d'alumnes de 15 i 16 els toca a primera hora del matí classe de suec, idioma oficial que parla el 6% de la població. En classe, Justus Mollberg, vestit al més pur estil mod londinenc, s'avorreix. S'alça enmig de la lliçó i parla en anglès fluid. "A mi açò del suec no m'agrada, perquè és obligatori". "Això està molt bé, que sigues sincer", li respon la professora. La classe de Mollberg té 16 alumnes, el nombre màxim permès.
Quan acabe l'any, Mollberg i els seus companys s'asseuran amb els seus pares i els seus mestres, avaluaran els objectius que els propis alumnes es van fixar al començar el curs i es posaran nota. Poc importa, perquè en realitat el que conta és l'avaluació contínua, és a dir, l'aprenentatge i l'actitud del jove durant tots els dies de l'any. Para Matti Meri, un dels professors de la Facultat de Pedagogia d'Hèlsinki, és l'única manera assenyada de funcionar. "L'ésser humà ha de ser capaç de fixar-se els seus propis objectius, i després, ser capaç d'avaluar-se. Cal fer-los responsables de la seua pròpia vida des del principi, que aprenguen a no delegar en la societat la responsabilitat dels seus actes". Meri creu a més que és fonamental establir una relació d'iguals entre professors i alumnes. "El mestre no ha de saber molt. Ha de saber escoltar. De vegades, és més important escoltar a l'alumne i compartir els seus coneixements. En Finlàndia, els professors i els alumnes es respecten molt, però no des de la jerarquia, sinó des de la igualtat". I aqueixa paraula, igualtat, apareix una vegada i una altra en els fullets del Ministeri d'Educació finlandès. Ensenyament públic per a tots, menjar gratis en l'escola, llibres de text que proporciona l'Estat...
Avui, tots els professors de l'Arabia, que pren el nom del barri de classe mitja dels afores d'Hèlsinki en el qual està situat, duen posada alguna peça de roba roja. Els alumnes han decidit que aquesta serà la setmana dels colors i els professors acaten la voluntat dels més menuts. Avui toca el roig. L'esbarjo també està tenyit de vermellós: collarets, bufandes i faldilles es barregen amb els caps rossos dels alumnes. La classe que més peces roges reunisca guanyarà el concurs, una iniciativa que també ha partit dels alumnes.
A l'inici de l'any, cada classe tria a dos representants entre els alumnes, que es reuneixen periòdicament amb els pares i professors per a exposar-los els seus problemes i projectes. Una vegada a l'any, els delegats de tots els col·legis d'Hèlsinki es reuneixen amb l'alcalde i li presenten una petició, consensuada entre totes les classes. Els flamants sofàs d'un dels corredors de l'Arabia, en els quals es desparraman els alumnes entre hores van ser la petició de l'any passat.
Són les 10.45, l'hora per a mejar. Kaisu Kärkäinen, la directora de l'Arabia esmorza en el menjador juntament amb la resta de professors i els alumnes. "En aquesta escola els mestres manen. Decideixen en què hem de gastar els diners, elaboren el seu propi programa, ixen d'excursió quan volen i trien alguns dels llibres de text", explica. Uns pesquen en el gel durant la classe de Naturals, uns altres van al museu per a la d'Història o fan ús d'Internet en Geografia. La falta de directrius procedents del ministeri o de l'escola els obliga a ser creatius.
Ningú es queda enrere
En Finlàndia, els alumnes amb dificultats d'aprenentatge -els anomenen multiespecials- i els que necessiten pujar nota, estudien un programa a mida. L'objectiu és que cap d'ells es quede enrere. El professor Jorma Kuittinen explica el mètode: "Estudien les mateixes matèries, però amb un programa individualitzat". Com la resta dels alumnes, proven les mels del mercat laboral durant dues setmanes a l'any, en les quals treballen com botiguers, mecànics, forners. Kuittinen apunta que els xics de multiespecial són molt bons en treballs manuals, i que normalment opten per perllongar el temps de treball en el món exterior. Només un 10% dels alumnes abandona l'escola després d'acabar l'educació primària, enfront de la mitjana europea que ronda el 18%.
Com integrar als alumnes procedents d'altres cultures és, no obstant això, alguna cosa que els mestres finlandesos tenen poc treballat.
En les escoles hi ha molt pocs xiquets fills d'immigrants, algun somalíes, iraquians... Però cada vegada són més el que arriben per a quedar-se a aquest país de cinc milions d'habitants. "Saber integrar a aquests nous alumnes serà el següent repte", estimen des de l'ambaixada de Finlàndia a Brussel·les.

Ana Carbajosa El País 14-2-07

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/pais/maestros/elpepusoc/20070214elpepisoc_7/Tes

dissabte, de febrer 10, 2007

Paolo FREIRE

Aquest és un intent de treballar aspectes que poden ser d’utilitat i aplicació a la formació de persones adultes.

És, doncs, un espai que persegueix la cooperació i la col·laboració de totes aquelles i tots aquells, que amb vinculacions o sense elles se senten moguts pel tema.

I en aquest primer “post” i, en el marc d’aquesta nova reforma educativa que patim, no puc deixar de fer un recordatori al mestre de mestres: FREIRE. No és, o pot ser si, per la meua clara inclinació cap a l’obra freiriana, sinó per la reflexió que, en un moment donat, he fet sobre els “blogs” i l’autor contemporani més influent a nivell mundial en educació, com el descriu Ramón Flecha (CREA, Universitat de Barcelona).

Si pensem en els blogs, la seua estructura, la seua aplicació i/o vessant educativa ... no podem defugir, al menys, d’alguns dels principis, i d’algunes de bases pedagògiques del nostre estimat Paulo Freire: El principi del diàleg, la transformació i la igualtat portats a la pràctica en els treballs socials, l’educació de persones adultes, l’educació extraescolar de la joventut, les escoles i els jardins infantils ...

No poden ser els blogs un eina d’acció conjunta, de diàleg, entre el professorat, les famílies, els grups d’iguals, ei d’altres col·lectius i l’alumnat en la creació de condicions d’aprenentatge d’aquest?

No podem utilitzar els blogs com una eina de transformació d’allò que passa a l’aula i fora d’ella?

Poden utilitzar els blogs com eina perquè, des d’una base igualitària, les persones, els grups i els pobles puguen viure les seues pròpies opcions?

Doncs, si les respostes són afirmatives, utilitzem aquesta eina a les nostres aules.

“Paulo fou un home valent que veia més enllà. Ens va fer conscients de les nostres crueltats sense sentit, i ara, el desafiament que ens deixa és fer alguna cosa per superar eixes crueltats” (Jerome Bruner a la mort de Freire en 1997)
Manel Collado i Vergara